L'únic contingent de l'UME que va arribar a Utiel el dia de la dana: "Hi havia gent per tot arreu, tots demanant ajuda"

L'entrada de la Unitat Militar d'Emergències (UME) als pobles afectats per la barrancada el 29 d'octubre està plena d'històries de salvament a contrarellotge. Va ser el cas de l'únic contingent que va arribar a Utiel el dia 29 d'octubre. A les 15:30 h van entrar en prealerta i, una hora després, començava el desplaçament. Un camí de noranta quilòmetres ple de dificultats que, per primera vegada, han contat a càmera.

Davant de la situació d'avís roig, el comandament del tercer batalló de l'UME havia ordenat que els efectius de primera i segona intervenció dinaren a la base de Bétera. Per això, a les 16:30 h, una hora després d'entrar en prealerta, el contingent ja es trobava de camí a Utiel.

Així és com ho recorda el caporal Francisco Remujo Martínez, del tercer batalló: "Just passant el polígon de Loriguilla va ser on vam tindre les primeres incidències, els primers cotxes atrapats en la mitjana, al centre de l'autovia". Remujo Martínez recorda vívidament un home que estava en un cotxe Ford Escort i també a una infermera. "El corrent s'emportava el cotxe", diu.

Vora les 17:30 h, l'avançada va aconseguir travessar el barranc de Poio. El grup d'intervenció es va reduir a huit vehicles pesants i quatre lleugers. "Vam parapetar els vehicles lleugers amb els camions perquè no se'ls emportara la força de l'aigua", ha explicat. Els quatre camions que van arribar per darrere ja no van poder passar, com tampoc va poder el cotxe de manteniment. "I això que només anaven quinze minuts per darrere de nosaltres", explica este caporal.

Després de quasi quatre hores de trajecte, arribaren a Utiel, però no hi podien accedir i es van veure obligats a retrocedir i entrar per camins rurals des de Requena. "Tornàrem a l'altre costat i vam entrar per una altra localització per a salvar el riu Magre", descriu.

La situació que van trobar era caòtica. "Hi havia gent per tot arreu, tots demanant ajuda", apunta Remujo Martínez. Vora les 19:45 h, el grup d'intervenció va arribar als barris d'El Tollo i La Alameda, on un company del batalló feia hores que duia a terme rescats amb la barca. "Vam aconseguir posar les nostres embarcacions Wally, més rígides, i un tractor pala, que era el que podia treballar en la zona, i vam traure el veïnat amb la pala en alt", explica Francisco.

Eixe dia, Utiel va patir dos crescudes del riu: una després de dinar i una altra a les 04:00 h. En la segona, quan el nivell de l'aigua va tornar a pujar, la gent que durant el matí havia preferit romandre a casa va començar a demanar, desesperada, que els tragueren d'allí. "Ens deien que els rescatàrem com fora", conta.

Els telèfons mòbils ja no funcionaven i el grup d'Utiel es va assabentar del que passava a l'Horta Sud i la Ribera a l'alba. Feia trenta hores que treballaven sense descans. "La bufetada de realitat en les primeres hores de llum i sol, després de tot el que havia passat... Ostres, havíem estat tota la nit treballant", conclou el caporal Remujo Martínez.