Martínez Sanchis, historiador de riuades: “Des de 1864, a l’Horta Sud hi ha hagut més de dotze riuades, cinc catastròfiques”

Més de 307.000 vehicles diaris entre València i l’Horta Sud. Una gran mobilitat de persones. Barreres artificials com les diferents autovies. Milers d’habitatges i 47 polígons, enfront de la desaparició de l’horta, “que amorteix i absorbeix” l’aigua. Francesc Martínez Sanchis, periodista, historiador i autor del llibre Aigua de fang. Riuades d’Albal i la comarca de l’Horta (1864-1957), considera que estos factors van convertir en “catastròfiques” les inundacions del 29 d’octubre.

A més, un altre element important se suma als vehicles, la mobilitat i la “descoordinació de les administracions” en les construccions de l’àrea metropolitana de València: la poca sensació de perill, perduda des de 1957 per la desaparició progressiva del sector agrari.

Martínez Sanchis compara les inundacions de 1957 i 2024, “dos riuades que tenen el mateix patró, però esta és més mortífera i catastròfica”. Això sí, amb un factor diferencial determinant: el fenomen d’una “inundació llampec”, una ràpida crescuda d’una gran quantitat d’aigua amb molta velocitat, que va fer que el barranc es desbordara en la capçalera (Xiva), el curs mitjà (Picanya, Paiporta i Torrent) i, on històricament és més freqüent, en la desembocadura (Catarroja, Massanassa i Albal).

“Al cicle de la conca del Túria i de tots els barrancs de la conca de Poio, cada 60 o 70 anys hi ha una gran riuada catastròfica”, recorda este expert.

A la conca del Túria i el Poio, cada 60 o 70 anys hi ha una gran riuada catastròfica

Les conseqüències s’agreugen perquè, a diferència de València, “a l’Horta Sud no tenim projectes hidràulics de defensa contra inundacions”. És a dir, s’ha construït i s’han posat barreres artificials, però no s’han executat sobreeixidors en els barrancs i les tradicionals “planures d’inundació”, on l’aigua dels rius sol desbordar-se i absorbir-se, no han fet el seu paper.

“Des de les primeres riuades documentades històricament a la ciutat de València, el segle XIV, se n’han registrat moltes. A la comarca de l’Horta Sud, des de 1864 hi ha registrades més d’una dotzena, cinc d’elles catastròfiques: la penúltima és la de 1957, però s’ha perdut la memòria de la cultura del barranc, del perill que suposa associar una gota freda al desbordament de barrancs o rius perquè ens hem convertit en urbanites”, argumenta Martínez Sanchis.

S’ha perdut la memòria de la cultura del barranc, del perill que suposa associar una gota freda al desbordament de barrancs o rius

A més, ara estan “les obres que s’han construït des de 1957: el nou llit del Túria, el desdoblament de la pista de Silla, el desdoblament de l’autovia A-3, la construcció de la circumval·lació de l’A-7. Quan s’ajunten les dues, l’A-3 i l’A-7, per la zona de Riba-roja, la planura del barranc del Pozalet actua com a amortidor. I la V-30 és una gran barrera”.

Això demostra el “fracàs” en l’ordenació urbanística i la falta de “coordinació” entre les diferents administracions a l’hora de construir noves infraestructures, polígons i barris.

En el cas contrari, a Albal, les obres antiriuada i les basses antitronades han fet que els danys hagen sigut menors ara que en 1957.

No és el cas de Paiporta i Picanya. Picanya va patir més danys que Paiporta en 1957, i ara és Paiporta la més danyada, pel gran cabal d’aigua, que Francesc Martínez arriba a elevar fins a 3.000 metres cúbics per segon en el barranc de Poio.

Un altre cas diferent al de Poio és el d’Aldaia. “El barranc del Pozalet se’n va cap a Aldaia a través del barranc de la Saleta. Des del 1957 fins al 2024, Aldaia ha patit sis inundacions, tres d’elles catastròfiques”. I no s’han realitzat obres antiriuada ni nous llits per a evitar desbordaments, com el nou llit del Túria (Pla Sud), que ha evitat la inundació de València al nord de la V-30.

“El cotxe ha sigut una trampa mortal per a molta gent, però la gent major és víctima per la poca mobilitat física que té”, comenta l’autor del llibre Aigua de fang. Per això, la gran majoria de morts tenen més de 70 anys.