Milers de persones abandonen Santorini per por a l'onada de terratrémols
El primer ministre grec, Mitsotakis, ha demanat “calma” i ha assegurat que “tracten de gestionar un fenomen geològic molt intens”
Unes 9.000 persones han abandonat ja l'illa grega de Santorini per por als terratrémols que han arribat a una magnitud de 4,8 que des de fa dies sacsegen l'arxipèlag de les Cíclades. Mentrestant, el govern del país ha enviat equips d'emergències com a mesura preventiva.
Durant la matinada i el matí d'este dimarts s'han registrat més de 50 terratrémols en la zona marítima entre les illes de Santorini i Amorgós, on el 24 de gener va començar una gran activitat sísmica que ha produït més de 600 tremolors, segons l'Institut Geodinàmic d'Atenes. Una concatenació de sismes ha posat en alerta les autoritats. De fet, s’han tancat les escoles d’almenys una dotzena d’illes de l'arxipèlag on se senten els tremolors.
Arran d’esta inusitada activitat sísmica, milers d’habitants, treballadors i turistes han intentat eixir d'una de les destinacions més turístiques de Grècia, l'illa de Santorini —d'uns 25.000 habitants—, fet que ha generat grans embossos de trànsit als carrers que condueixen cap al port i l'aeroport.
Els avions i ferris provinents de Santorini arriben a Atenes completament plens, i una gran multitud de gent esperava de matinada al port per a embarcar en algun dels vaixells amb destinació a la capital grega.
El primer ministre grec, Kyriakos Mitsotakis, ha demanat “que mantinguen la calma” i ha assenyalat que les autoritats “tracten de gestionar un fenomen geològic molt intens”. De fet, a l'illa han acudit per precaució equips especials de bombers, encara que fins ara no s'han produït danys.
Activitat sísmica vinculada a falles submarines
Segons les veus expertes, l'activitat sísmica dels últims dies no està vinculada al volcà de Santorini, sinó a les falles submarines de la zona, si bé ara per ara no es pot saber si la situació anirà a més o es tranquil·litzarà. Són cinc falles, de més de 20 quilòmetres cadascuna, que poden produir terratrémols d'una magnitud de 7,3, com el que es va registrar prop d’Amorgós el 1956, i que va provocar un tsunami de 30 metres que va matar 53 persones.
Els sismes que s'han produït des d'ahir, dilluns, han tingut l'epicentre més lluny de Santorini, s'han desplaçat uns quilòmetres a l'est cap a l'illa d'Amorgós, d'uns 2.000 habitants i amb un sòl rocós que disminueix el risc.
Este fenomen que sacseja les Cíclades es denomina eixam sísmic, i no és com els terratrémols que tenen una sèrie de rèpliques, perquè no s'observa un únic sisme en la seqüència que es puga definir com a moviment principal.
El professor de Gestió de Desastres Naturals Efthimis Lekkas ha recalcat que la freqüència dels tremolors ha augmentat durant els últims dies i que este fenomen podria durar “diversos dies més, potser fins i tot setmanes”.