El món rural, en defensa de la terra davant dels macroprojectes energètics

Trobar l'equilibri entre la transició cap a les energies renovables i el respecte a l'entorn s'està convertint en un problema social. La pressió ciutadana durant anys ha fet caure finalment el projecte Magda, la macroplanta solar projectada a la Plana Alta. Però no és l'únic cas conflictiu a la Comunitat Valenciana. Segons la Coordinadora per la Ubicació Racional de les Energies Renovables, actualment hi ha 431 iniciatives en estudi al nostre territori. Un total de 226 estan projectades en subterrani i la resta en aeri, connectades mitjançant grans torres. 

El projecte de la macroplanta solar que esta setmana s'ha suspés, no només havia despertat les reivindicacions d'un ajuntament o un veïnat. El Magda afectava 13 termes municipals amb la seua polèmica línia d'evacuació elèctrica que havia de transportar l'electricitat des de zones rurals de l'interior fins a la costa, concretament fins a la subestació d'Almassora. Però més enllà de la Plana Alta, altres comarques avaluen la repercussió de projectes similars als seus pobles. De fet, en total hi ha sol·licitats més de 2.600 quilòmetres de línies d'alta tensió al nostre territori, que equivalen a rodejar amb fil elèctric dos vegades el perímetre de la Comunitat Valenciana.

La polèmica també està activa més al sud, per exemple, arran de les instal·lacions que connecten el Villar amb Godelleta. Al Villar estava previst construir dènou plantes fotovoltaiques, moltes de les quals sense l'autorització pertinent, però, tot i això, la línia d'evacuació elèctrica d'alta tensió continua en marxa. El traçat travessa nou termes municipals dels Serrans, el Camp de Túria i la Foia de Bunyol. L'últim municipi de tot este trajecte és Godelleta, on la corporació hi ha votat en contra per unanimitat, tot i que la resolució quedarà en només un gest, ja que els ajuntaments no tenen el poder de decisió sobre l'execució d'este tipus de projectes.

A les zones rurals on es desperten estos conflictes, siga a les comarques del nord o a les del sud, coincideixen les veus que demanen respecte per la terra i la posició de qui la treballa i l'habita. "Hi ha molt de terme que no té plantat res i on es poden col·locar totes estes plantes, però venen ací, a pobles que vivim de l'agricultura, on tenim els camps en producció", critica Amparo Pardo, alcaldessa de Godelleta. Un discurs molt semblant al de, per exemple, Maria Cinta Moliner, de l'associació Nostra Terra, la qual ha sigut clau en la paralització de la macroplanta a la Planta Alta: "Ací la gent vol majoritàriament continuar treballant els seus terrenys agrícoles i no té interés a llogar les terres perquè s’ocupen en polígons industrials i perquè s’aprofiten a centenars de quilòmetres".