Només un 8% de les dones que pateix violència masclista denuncia
Les expertes demanen una millora urgent dels protocols policials i judicials
L'últim informe de l'Observatori contra la Violència de Gènere en Espanya, elaborat pel Ministeri d'Igualtat indica que només el 8% de les dones que ha patit violència masclista presenta una denúncia en comissaria. Les causes són múltiples, des de la por de les víctimes fins a la desconfiança en el sistema judicial. Les expertes consultades per À Punt Notícies confien en la llei nascuda ara fa vint anys, però exigeixen canvis sociopolítics profunds per a revertir la violència contra les dones.
Les dades són contundents, 500 víctimes diàries d'alguna classe de violència segons l'Observatori contra la Violència de Gènere a Espanya. Però només una quinta part havien interposat una denúncia. De les 53 víctimes de violència de gènere el 2023 a Espanya, 40 no havien presentat denúncia.
En este sentit, Cándida Barroso, membre i portaveu de la Coordinadora Feminista de València afirma que “el que es denuncia és la punta de l’iceberg” de les violències masclistes.
Pel que fa a les raons d’esta baixa taxa de denúncies respecte a la violència real patida per les dones, María Victoria Oliver, de la Coordinadora Feminista de Castelló, ha recordat que el més important és no focalitzar esta problemàtica en la víctima. Segons afirma, la major part de les vegades, no denuncia per vergonya, por a les represàlies o manca de suport per part de les institucions i administracions.
En el que portem de 2024, a Espanya 41 dones han sigut assassinades per la seua parella o exparella, 6 d’elles a la Comunitat Valenciana. També s’ha assassinat 14 criatures a tot l’Estat espanyol. Les expertes coincideixen en el fet que cal una millora urgent dels protocols policials i judicials.
Barroso recorda que hi ha un 90% de dones que pateixen violència masclista que no han denunciat, però que igualment necessiten protecció.
Per la seua banda, Asunción Ventura, experta en Dret Constitucional i Perspectiva de Gènere, recorda que la llei recull que les forces de l’orde encarregades de cursar eixes denúncies i tractar a les víctimes durant tot el procés han de tindre formació específica en perspectiva de gènere. I, a més d’eixa formació que exigeix la llei de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, Ventura manté que, per a continuar avançant en l’erradicació de la violència cap a les dones, cal un canvi en el model sociopolític.
Al mateix temps, és imprescindible una formació específica per al sistema judicial, ja que "la interpretació de la norma no pot ser que les dones denuncien i que es troben, fins i tot, que se'ls qüestionen els seus plantejaments”, indica Ventura.
El cas Errejón ha posat el focus en la validesa de les vies obertes en les xarxes per a canalitzar denúncies anònimes. Per a les expertes en violència de gènere, són una eina més. “Són importants i un recurs més que tenim”, afirma María Victoria Oliver. Això sí, ara s'ha de treballar en com fer que les denúncies anònimes siguen denúncies efectives i en què denunciar no siga tan costós per a les dones.
