"A Paiporta era tot una prioritat. La desolació ja era absoluta"

El dia de la dana, el batalló de l’UME amb seu a Bétera va dividir-se per a atendre Utiel i, més tard, l’emergència de l’Horta Sud. Cap a este últim destí es va dirigir una secció de quaranta efectius dividits en dos grups. El primer va acabar a Alaquàs i el segon es va dirigir cap a Paiporta. Per primera vegada, el líder d’eixe segon grup explica a càmera tot el que visqueren aquella llarga nit.

Davant del col·lapse de les carreteres cap a Torrent, on s’havia dirigit el primer escamot, el segon grup va rebre un nou i inquietant objectiu. Javier Lukán Yagüe, de la companyia d'enginyers del tercer batalló, ha explicat com el seu objectiu era arribar a Paiporta "perquè ens havien dit que hi havia molta gent atrapada, enganxada en arbres, fanals o al polígon".

L’escamot buscava allunyar-se del col·lapse travessant pel mig de la ciutat de València. Prop de la Creu Coberta, un veí de Paiporta els parà i els indicà la millor manera d’accedir al poble. Però, en arribar a l’última bifurcació, el camí es va tornar impossible. "Quan vam arribar a eixa recta, on està l'entrada de Paiporta, vam trobar-nos que l'aigua passava per damunt de la carretera i no podíem creuar", ha relatat Javier.

Tot i això, allí mateix l’emergència ja era extrema, amb centenars de persones atrapades a les naus del polígon La Pasqualeta. "Hi havia una família amb dos xiquets, un de set anys i una altra de quatre, que estaven agafats a una reixa, i ens vam haver d'afanyar", ha recordat el líder del grup.

També van rebre informació d’una residència de majors que estava negant-se d’aigua al costat de la seua posició. Després de molts intents de localitzar-la enmig del caos i la foscor, finalment pogueren accedir-hi. Havien passat dos hores, però només van poder avançar vora 200 metres en direcció a Paiporta. "Fins a les dos de la matinada no aconseguiren arribar a les portes del poble", ha explicat Javier.

Eixa nit, els vint efectius de l'escamot de Bétera van treballar més de trenta hores seguides. "A Paiporta era tot una prioritat. No hi havia llum, ni fanals...", ha dit este jove, que recorda com "en arribar a Paiporta, la desolació ja era absoluta". Res pogueren fer per les 46 persones que perderen la vida al poble.