El poble gitano reivindica el seu paper en la cultura en el 600é anniversari de la seua arribada a la península Ibèrica

El poble gitano commemora este dimarts, 8 d'abril, els 600 anys de la seua arribada a la península Ibèrica. Un dia per a celebrar, però també per a reivindicar. José Alfredo Maya, president de Maratha, ha recordat que la seua contribució en la cultura, la llengua i la història ha sigut molt important i que encara queda molt a fer contra la discriminació que pateixen.

A València s'ha celebrat un acte al llit vell del riu Túria en què ha participat la consellera d'Igualtat i Serveis Socials, Susana Camarero; els assistents s'hi han reunit per a reflexionar sobre la importància del seu paper en la comunitat. Jesús Ramírez, vicepresident del Consell del Poble Gitano, ha assegurat que encara pateixen molts estigmes i discriminacions, que els persegueixen "des de sempre". "Encara s'utilitza el concepte gitano com a 'brut', o 'fer olor de gitano', i en esta societat encara estan molt marcats", ha apuntat Ramírez.

Els assistents han contat casos personals de discriminació no només en l'escola, sinó també en l'edat adulta per a poder accedir a determinats llocs de treball o, fins i tot, als controls de seguretat. Entre les dones gitanes, estes discriminacions es viuen d'una forma més accentuada, "perquè directament tenim menys ofertes laborals", ha assegurat una jove.

Així i tot, trenquen cada vegada més barreres, "amb un major accés a la universitat i la seua presència a l'esfera pública i política", ha reivindicat Mercedes Santiago, de la Fundació Secretariat Gitano.

Això sí, esta jornada també ha deixat espai per a la festa i la celebració. L'objectiu és transmetre el missatge que, hui en dia, no entendríem la nostra cultura sense l'aportació del poble gitano.