Quaranta anys després del tancament dels Alts Forns, Sagunt reviscola com a pol industrial

Este dissabte es compleixen quaranta anys d'una trista efemèride per a tota la comarca del Camp de Morvedre: el tancament dels Alts Forns de Sagunt (AHM). Més de 3.000 treballadors i treballadores de la siderúrgica i altres 6.000 persones que en depenien van ser les primeres víctimes de la reconversió industrial forçada per Europa a canvi de l'entrada al mercat comú. Una xifra tan elevada de comiats va suposar l'inici d'una important depressió, tant econòmica com social, a tota la zona.

El 4 de febrer del 1983, el govern socialista de Felipe González va decretar un tancament que també implicava desmantellar totes les instal·lacions. Des del moment que la població va assabentar-se de la decisió del Consell de Ministres, van començar els intents d'impedir-la. Van ser 430 dies de lluita amb mobilitzacions massives, enfrontaments i quinze vagues generals. Més d'un any de resistència a un canvi que va afectar l'economia local i autonòmica.

L'Informe Kawasaki, que era el nom d’un estudi elaborat per una empresa auditora independent, la japonesa Kawasaki Steel Corporation, justificava el manteniment de l’activitat. El govern d'aquell moment, però, va decidir ignorar-lo i la siderúrgica va cessar definitivament l'activitat.

Quatre dècades més tard, l'Alt Forn número 2 és l'únic que queda en peu i la capital del Camp de Morvedre esdevé el nou pol industrial del Mediterrani. La instal·lació de la gigafactoria de Volkswagen, a través de lafilial PowerCo, i la d'altres empreses tecnològiques lligades a la mobilitat sostenible ja està en marxa. Sagunt s'enfronta, així, amb un futur esperançador pel que fa a la dinamització econòmica del municipi. De fet, esta tardor s'iniciaran els fonaments de la fàbrica de bateries amb la col·locació dels primers pilars, amb la previsió que comence a operar el segon trimestre del 2026 amb prop de 1.500 treballadors en esta primera fase.