Quatre mesos després de la dana, Xestalgar no troba funcionaris ni contractistes per a la reconstrucció

Després de 119 dies des de la dana, hi ha molts escenaris on encara no ha sigut possible tornar a la normalitat. Un d’ells és Xestalgar (Serrania). Allà, es va desbordar el riu Túria i la majoria d'infraestructures turístiques, esportives i lúdiques quedaren destrossades; unes cicatrius encara ben presents quatre mesos després de la barrancada.

Xestalgar va ser un dels primers pobles a adonar-se de la perillositat de la dana. Les pluges catastròfiques començaren de bon matí i s'allargaren durant tota la jornada d'aquell 29 d'octubre fins que es va desbordar el riu.

L’alcalde del municipi, Raúl Pardos, ha acompanyat un equip d’À Punt Notícies durant la visita. En primer lloc, els ha mostrat l’estat dels horts del nucli urbà, al costat de la ribera del Túria que es va engolir tot al seu pas quan es va desbordar. En la mateixa zona estava el poliesportiu municipal i el camp de futbol, que també quedaren arrasats.

L’aigua també es va emportar el bar de la zona de bany, una de les més populars del Túria. Era una piscina natural per on cada dia d’estiu passaven unes mil persones; un dels motors econòmics del poble que ara està irreconeixible. A causa de les destrosses, conta l’alcalde, la casa rural del municipi no ha rebut ni una pernoctació des de la dana.

Esta localitat de l'Alt Túria va ser dels primers llocs on van percebre que la del 29 d’octubre no era una inundació més. Paqui Giménez, veïna del municipi, ha relatat per a À Punt Notícies com hi havia carrers que eren “una cascada d’aigua”, ja que va caure “una quantitat d’aigua que no s’havia vist mai”. I no era només aigua; la força del riu desbordat arrossegava pals, canyes, pedres i fang. Els seus pares visqueren una altra riuada, però asseguren que no era d’estes dimensions.

En resum, el poble un dilluns es va gitar al costat d'un amable riu i dimecres es va alçar creuat per una pedrera plena de cudols.

Ara necessiten recuperar part de la infraestructura per a Pasqua —o, a tot tardar, l’estiu— per a poder recuperar-se també econòmicament. Tenen els diners, huit milions d’euros amb què es poden començar a reparar moltes coses, però no troben ni funcionariat ni contractistes per a posar en marxa obres fonamentals en un poble de només 800 habitants.

Tot i això, no només necessiten les infraestructures turístiques, assenyala Pardon; també cal rehabilitar les instal·lacions esportives perquè “els xiquets necessiten un lloc per poder esplaiar-se, jugar al futbol i socialitzar”.