Quatretondeta homenatja la primera alcaldessa d'Espanya
El 1924, just ara fa un segle, Matilde Pérez va accedir a l'alcaldia del municipi, càrrec que va ocupar fins al 1930
Quatretondeta (Comtat) ha commemorat este dissabte un segle de la designació de la primera dona alcaldessa d'Espanya, l'octubre del 1924, quan el llavors governador de la província va nomenar Matilde Pérez Mollà al capdavant de la localitat.
Encara que l'efemèride va tindre lloc el 27 d'octubre del 1924, Quatretondeta ha celebrat una setmana abans un sentit acte en record de la senyora Matilde o la Senyora en homenatge a la seua figura a càrrec. L'esdeveniment ha comptat amb la presència de l'historiador Jordi Ortiz i de dos taules redones: en una han participat alcaldesses de la província d'Alacant i en l'altra, diputades provincials i autonòmiques per a parlar de la dona en la política.
Després de l'acte, celebrat a les 12 hores al costat del poliesportiu municipal, s'ha penjat una placa en la façana de l'ajuntament per a recordar l'efemèride, un gest que se suma a una altra placa anterior i un carrer del poble dedicats a la figura de Matilde Pérez.
Una dona culta i adinerada que va portar el progrés al municipi
Abans de convertir-se en la primera alcaldessa d'Espanya, Matilde Pérez ja era considerada tota una autoritat a Quatretondeta, on l'anomenaven la Senyora o senyora Matilde. Vídua, culta i adinerada, les seues contribucions van portar el progrés a la població.
L'any 1924 va sorgir l'oportunitat de posar-se al capdavant del seu poble. Una reforma legal impulsada pel règim de Primo de Rivera va facilitar que les dones pogueren convertir-se en alcaldesses. "Permet a algunes dones, molt poques, que siguen caps de família, que no estiguen sotmeses a l'autoritat de cap baró i que estiguen alfabetitzades, ser triades membres de corporacions municipals", explica l'historiador Jordi Ortiz.
Matilde Pérez complia tots els requisits. La seua designació va revolucionar la premsa de l'època, però a escala oficial la nomenclatura no estava tan clara. "No sabien si dir-li alcalde, alcalde dona o alcaldessa, perquè fins a eixe moment l'accepció estava reservada a la dona de l'alcalde", apunta Ortiz.
En el seu mandat de sis anys va aconseguir dos fites per al poble: l'arribada de la llum elèctrica i la construcció de la carretera a Gorga, a uns cinc quilòmetres, que al seu torn va permetre la connexió amb Alcoi i Cocentaina.
La senyora Matilde o la Senyora, com se la coneixia, es va esforçar a elevar la formació del veïnat, va arribar a formar un grup de teatre i, fins i tot, va fer classes de piano, mentre que també escrivia articles costumistes per al diari Las Provincias.
Segons va explicar el seu últim net, Rafael Carreres, també es distingia per la seua tasca en les causes humanitàries, perquè era "protectora" de la leproseria de Fontilles, i als malalts els confeccionava mantes de llana.
Una pionera que va marcar el camí a seguir
Matilde Pérez Mollà va obrir el camí a moltes altres dones al capdavant de les administracions locals, segons un recent estudi del departament d'Història Moderna de la Universitat Complutense de Madrid, que reflecteix que a esta pionera li van seguir Concepción Pérez Iglesias a Portas (Pontevedra), entre 1925 i 1930, i Petra Montoro Romero a Sorihuela del Guadalimar (Jaén) el 1925.
Després van designar com a alcaldesses Benita Mendalio a Bolaños de Campos (Valladolid), del 1926 al 1930, i Dolores Codina al Talladell (localitat actualment annexionada a Tàrrega, a Lleida), el 1927. Tot i això, la primera dona en una capital de província va ser Pilar Careaga, alcaldessa de Bilbao entre el 1969 i el 1975.
Malgrat que la participació històrica de la dona en política continua pendent de ser estudiada a fons, al començament del segle XX a Europa hi havia una intensa efervescència dels assumptes relacionats amb el vot femení i el seu paper en la política, i Pérez Mollà va ser precursora en un país que, com en altres facetes, acumulava anys de retard. A la Comunitat Valenciana només el 30% dels municipis tenen una dona a l'alcaldia, un fet que evidencia que encara queda molt camí per recórrer.