Saray Ruiz, filla d’un desaparegut en la dana, demana que es mantinga la recerca: “No podem anar a plorar-lo”
Els familiars dels tres desapareguts poden sol·licitar a partir d’este dimecres la declaració oficial de defunció
Han passat tres mesos des que una dana va canviar per complet la vida de milers de persones i de centenars de municipis de la província de València. L'empremta de la barrancada encara és molt visible, amb infraestructures, comerços, vivendes i vehicles destrossats per tot arreu. Però també roman un dany emocional que els afectats no poden superar.
Saray Ruiz remira a Montserrat (Ribera Alta) les fotos de son pare, una de les tres persones encara desaparegudes per la dana. A partir d’este dimecres ella i les altres dos famílies poden iniciar el tràmit judicial per a deixar d'estar en els llimbs administratius i perquè als seus familiars desapareguts se'ls reconega com les altres 224 víctimes mortals de la dana.
Al llarg d’estos tres mesos, Saray lamenta la falta d'informació i ajuda per a fer este procés. “No sé exactament en què consisteix el tràmit. Si necessitem aportar documentació o si hem d’anar els tres familiars”, assegura. A més, el dia 5 de febrer s'acaba el termini per a reclamar les ajudes per ser víctima mortal de la riuada, un estrés afegit.
El procés, dolorós, facilitarà també que puga reclamar la pensió de viudetat de sa mare. Però el que realment demana és mantindre la recerca del cos de son pare per a tancar ferides emocionals. “No podem fer un dol, no podem soterrar-lo, no podem anar a plorar-lo”, lamenta. I tres mesos després retrau que cap responsable polític de la Generalitat li ha tocat per telèfon.
Saray Ruiz participa en la querella de SOS Desapareguts contra les diferents administracions —Generalitat, govern espanyol, Diputació de València i ajuntaments— per la gestió de la dana i deixa testimoni de fins on pensa arribar en la reclamació de responsabilitats. “Arribaré on faça falta, això les famílies ho tenim molt clar”, conclou.
