El síndic de greuges denuncia que la dana ha evidenciat el “fracàs” de l'Administració en la protecció del dret a la vida
El defensor autonòmic, que ha presentat el seu Informe del 2024, critica la falta de cooperació entre els responsables polítics per a afrontar la catàstrofe
El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, acompanyat de l'adjunta primera, Concha Bru, i del segon, Carlos Castillo, ha presentat este dimarts al matí a les Corts el seu Informe anual 2024, en què denuncia que “l'excepcional pèrdua de vides humanes que va provocar la dana ha posat de manifest el fracàs de l'Administració en la protecció del dret a la vida”. Així mateix, ha censurat “la falta de solidaritat i cooperació institucional” entre els responsables de les diferents administracions per a afrontar la catàstrofe.
L'Informe del defensor autonòmic constata que el nombre de consultes de la ciutadania va augmentar un 30% respecte de les del 2023, i van arribar a les 18.600, i les queixes més d’un 20% comparat amb les de l’any anterior, fins a les 4.770. A més, el síndic va obrir quinze queixes d'ofici el 2024, la majoria sobre infància i adolescència. Estes queixes s'enfoquen en les mesures i els recursos per a cuidar els menors que han de ser separats dels pares i són cuidats per famílies acollidores o en residències, sota la responsabilitat de l'Administració autonòmica.
Al llarg de l'any passat, les queixes sobre serveis socials i transparència van ser les més nombroses, i s'han incrementat considerablement respecte a exercicis anteriors. Tant és així que ja suposen el 47,91 % del total.
“Descoordinació i absència de prioritats” en la resposta a la dana
El defensor autonòmic, en l'exercici de les seues funcions, ha explicat en la roda de premsa que hauria investigat com es va gestionar l'emergència causada per la dana, però la llei del síndic no permet que intervinga si ja hi ha accions judicials en curs sobre el tema. Així doncs, ha dit, seran els jutjats i tribunals els encarregats de decidir l'abast de les possibles responsabilitats de cada administració, i dels seus titulars, en la gestió de la catàstrofe. No obstant això, insisteix que queden actuacions i inactivitats administratives que esta defensoria ha d'analitzar.
Des de l’organisme apunten que “la falta de coordinació entre administracions”, juntament amb una espècie de “carrera” per a visibilitzar les diferents ajudes, ha causat confusió i desassossec en la ciutadania i ha obligat els afectats a bregar amb tràmits innecessaris i contradictoris. “És inacceptable que, en moments de crisi, les administracions no treballen juntes de manera efectiva”, afirma el defensor.
En la immensa majoria de les queixes que presenta la ciutadania, el primer que s'observa és la falta de resposta de l'Administració a les peticions. “Este silenci crea inseguretat jurídica i indefensió moral, i obliga la persona afectada a recórrer als tribunals en desavantatge”, remarca l’informe.
“Descomunal augment” de les queixes sobre dependència
D'altra banda, destaca el “descomunal augment” de les queixes en matèria de serveis socials, més del 49% respecte al 2023, especialment en la gestió de la dependència, diversitat funcional i renda valenciana d'inclusió. El síndic ha recordat que ha estat demanant en els últims anys que es revisen estos procediments, però —precisen— “no s'hi han fet canvis”.
En concret, l'any 2024 esta institució va rebre 1.305 queixes derivades de la “deficient tramitació” de les prestacions de dependència, davant de les 697 de l'any anterior pel mateix assumpte. Este increment “resulta absolutament desmesurat”, declara Luna. També la gestió de les valoracions de discapacitat o diversitat funcional provoca retards en el reconeixement de drets.
Sense resposta en habitatge
Una altra de les àrees que es manté entre les principals queixes és el problema de l'accés a un habitatge digne, un aspecte que la institució qualifica “d’essencial per a garantir la majoria dels drets fonamentals”: "Sense habitatge, estos drets no són possibles". A més, el síndic censura el comportament de l'Administració autonòmica, perquè no respon adequadament a les queixes de la ciutadania i ignora les seues obligacions en matèria d’habitatge. “No respon a les recomanacions que li formulem ni, el que és encara pitjor, a les persones afectades.”
“Evolució deplorable” en transparència
La segona matèria per nombre de queixes rebudes és la de transparència, que s'han incrementat per damunt del 43%. Des de la institució remarquen que la falta de transparència “respon a comportaments injustificats i arbitraris que afecten negativament la democràcia i la ciutadania”; i que acaba provocant, al seu torn, que la ciutadania se senta decebuda “quan veu que els partits estan més enfocats en les seues lluites polítiques que a resoldre els problemes de les persones”. “Això genera desafecció cap al sistema institucional i l'activitat política”, lamenten.
