El testimoni dels familiars de les víctimes, clau per a la investigació penal de la dana
La jutgessa de Catarroja avança en la instrucció prenent-los més declaracions esta setmana i amb el focus posat en la lentitud d'una alerta que podria haver evitat morts
Fa quasi tres mesos que va començar la investigació judicial sobre la resposta de les administracions públiques a la dana que el 29 d'octubre va negar diverses comarques de València amb una factura humana de 227 morts, i un mes des que el jutjat número 3 de Catarroja va assumir-ne la instrucció de manera unificada. La causa, de caràcter penal, està centralitzada des del 31 d'octubre en la figura de la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra, qui coordina totes les diligències relacionades amb la catàstrofe amb l'ajuda d'un equip especial de fiscals. S'ocupa exclusivament dels possibles homicidis i lesions imprudents i no contempla els danys materials resultants de la falta d'informació a la ciutadania en el dia de les tràgiques inundacions. Les conclusions de les primeres resolucions emeses per la magistrada són contundents: les morts eren "evitables" i la "inactivitat" del govern valencià, que té atribuïdes les competències en protecció civil, va desembocar en una alerta "tardana" que va impedir a la població protegir-se de la riuada a temps.
Així, la instrucció judicial avança amb agilitat amb el focus posat en "la palmària absència d'avisos" de les autoritats responsables a la ciutadania. Amb cada petició d'informació, la instructora de Catarroja va centrant el tir cap a la Generalitat. El sumari, part del qual es va fer públic dimecres, és estremidor i descriu l'"episodi dantesc, un infern real de destrucció, mort i finalment foscor" que va viure la província de València aquella vesprada fa 125 dies, quan la barrancada es va emportar tot el que es va trobar i va causar estralls en quasi un centenar de pobles. Assegura també que la responsabilitat de l'emergència era del govern que presideix Carlos Mazón i que les més de 200 morts es van produir abans d'enviar el missatge massiu als mòbils que, a més, considera "errat" en el contingut.
Entre les diligències practicades, destaca el requeriment a la Generalitat perquè aclarira si Mazón va estar en el Centre de Coordinació d'Emergències (Cecopi) quan es va decidir enviar el missatge d'alerta, el mateix que el president de la Diputació de València, Vicente Mompó, va instar a enviar "d'una puta vegada". Este document ha permés saber, quasi quatre mesos després, que el mandatari no va arribar a la seu de l'Eliana, segons ha afirmat, fins a les 20:28 hores. Això, després de dinar al restaurant El Ventorro amb la periodista Maribel Vilaplana entre les tres i les sis de la vesprada, segons la versió facilitada per Mazón. L'agenda del president aquella vesprada continua alçant polseguera i deixant algunes incògnites, ja que es desconeix on va estar des de l'àpat fins que se l'ubica al Cecopi.
Els testimonis de la tragèdia, clau en el sumari
La causa, en la qual s'han personat partits, sindicats i associacions cíviques, engloba ja quasi tres quartes parts de les 224 morts comptabilitzades oficialment en municipis negats per la dana, a les quals s'han d'afegir les persones que encara estan desaparegudes. Davant de la jutgessa han declarat ja més de seixanta familiars de les víctimes, i esta setmana continuarà la roda de testificals. En este tràmit d'ofici, la magistrada informa als afectats de les possibilitats de personar-se en el procediment que aglutina la investigació de la dana. A més, el relat dels familiars li està proporcionant informació valuosa per a reconstruir el que va ocórrer aquell fatídic 29 d'octubre.
El que han confirmat els testimonis del sumari, que el jutjat de Catarroja està conformant a partir de les denúncies de l'entorn de les víctimes, és que moltes defuncions van tindre lloc quan el Cecopi estava debatent sobre el missatge d'ES-Alert. L'asfíxia mecànica amb obstrucció de les vies respiratòries per fang va ser la causa de la mort en la majoria dels casos. Els centenars de pàgines que arrepleguen els relats individuals evidencien que la riuada va passar per damunt dels qui no tenien més espai vital que el carrer o els qui treballaven a la vorera. Un seguit de drames personals que configuren la tragèdia col·lectiva i que evidencien que a la majoria de les víctimes mortals les va sorprendre l'allau de fang mentre tractaven de posar fora de perill els vehicles o simplement complien amb la jornada laboral habitual.
Algunes de les víctimes estaven entre les 30.000 persones que diumenge eixiren al centre de València per a reclamar la dimissió de Mazón per la gestió de la catàstrofe. Moltes d'estes persones amb qui els equips dels informatius d'À Punt van parlar en la manifestació a València estan en tractament psicològic per a avaluar els danys i les seqüeles de la tragèdia, i recriminen al cap del Consell que en quatre mesos no les ha rebudes.
Els testimonis recaptats asseguren que declararan a la jutgessa i contaran com van viure les últimes hores dels seus éssers estimats. "Jo declare el dia 7 [divendres] i diré a la jutgessa que mon pare va morir abans de les 20:11 hores", comenta una afectada en referència a l'hora en què sonaren tots els mòbils de la província, quan els pobles estaven completament negats. "La meua germana Adela va desaparéixer el dia 29 quan va eixir de treballar, a les 18:17 hores, i va aparéixer a Picanya el dia 31", relata una altra manifestant. Un cas semblant conta una veïna de Benetússer, el pare de la qual va baixar al garatge i va ser engolit per una ona "brutal". Ja no va poder eixir i van trobar el cadàver cinc dies després. La mateixa història d'angoixa es repeteix desenes de vegades i demanen reparació i respostes.
