El testimoni de Vanesa Sanchis, periodista, mare i veïna de Picanya: “Si per a nosaltres és molt dur, per a les xiquetes, que no entenen res, molt més”
En una entrevista a Les notícies del matí ha relatat que les filles menudes "tingueren atacs d’ansietat en veure l’aigua pujar i pujar"
La periodista d’À Punt Mèdia Vanesa Sanchis relatava este dilluns, a primera hora, a l’equip de Les notícies del matí que el seu carrer a Picanya (Horta Sud) encara continua sense llum. I ha destacat que “per fi, este dilluns han entrat les màquines, i fa molta pudor per les muntanyes de fem pel carrer”.
A més dels problemes que des de dimarts pateixen a esta localitat i totes les altres afectades per la DANA, Vanesa Sanchis amb el seu testimoni ha posat veu a les famílies amb xiquets i xiquetes menudes, que com el seu cas, travessen estos durs moments i han d'enfrontar-se a uns menuts que no entenen res.
“És una situació difícil per a les xiquetes… Com vam poder, vam eixir d'ací i anar a casa d’uns amics. A peu i amb fang pel genoll. La meua filla Daniela estava al·lucinada. Els menuts encara no ho han assimilat”.
Esta mare va decidir traure-les de casa, on no hi ha ni llum ni aigua calenta. I el menjar va esgotant-se. “Ara que no estan ací, les xiquetes ens pregunten si tenim aigua, menjar i també com està casa. Hem intentat que visquen alienes a la realitat”, de moment. “Quan passe tot i puguem eixir d’ací i estar amb elles, podrem parlar i ajudar-les a entendre esta situació”.
Atacs d’ansietat en veure l’aigua pujar al primer pis
“Les xiquetes passaren molta por. Tingueren atacs d’ansietat en veure l’aigua pujar i pujar. Com la casa anava inundant-se. Com l’aigua pujava al primer pis. Com el veí d’enfront estava agafat per una paret mitgera, com podia. Si per a nosaltres és molt dur, per a les xiquetes, molt més: elles no entenen res”.
“Nosaltres tampoc ho hem assimilat, perquè no hem pogut parar a pensar el que ha passat. Tot és treballar i treballar, netejar i netejar, de set del matí a set de la vesprada, fins que es fa de nit. Així tot el dia”. A més a més, esta família té por perquè, com diu, viu amb les portes obertes.
I pel que fa a parlar amb el Consorci d’Assegurances, del qual sols hi ha un telèfon disponible, “de moment, ha sigut impossible. El primer que vaig fer va ser cridar l'asseguradora i em va donar un número d’expedient. Hui dilluns tornaré a intentar parlar amb el Consorci d’Assegurances”.
