El trauma "s’encapsula al nostre cervell i, si no es tracta, es converteix en un disparador davant de situacions noves"

Que després de la tempesta arriba la calma és una frase feta d’eixes que, de tan repetides, fins i tot perd el sentit. Després d’una desgràcia, no sempre podem retornar a l’estat en què estàvem abans. Només cal parar atenció a la realitat que es viu en molts pobles de la província de València des del 29 d’octubre per a intuir que en el dia a dia de tot un poble la normalitat que els ha quedat és de tot, menys normal. 

El pas de la dana va deixar una forta empremta tant física com emocional i per a milers de persones, que la pluja parara i baixara el nivell de l’aigua va suposar només el principi d’un malson terrible.

“Fins al 75% de les persones afectades [per inundacions] van experimentar efectes de salut mental”, i com més avançada és l’edat més severa pot ser l’afecció. És el que va dir l'any 2013 un estudi de l’Organització Mundial de la Salut, que des de fa anys analitza l’impacte per a la salut mental en desastres naturals, a partir de l’estudi de les inundacions ocorregudes a tot Europa.

Però no cal anar-nos-en molt lluny de casa per a trobar exemples del passat recent que han marcat la història col·lectiva i personal, i ens ajuden a entendre el que podria passar a l’Horta Sud, la Plana d'Utiel-Requena o la Ribera, entre d'altres comarques, en el futur més immediat i també un poc més enllà.

Ja l'any 1982, els danys emocionals derivats de la pantanada de Tous es van considerar de tal magnitud per les autoritats, que es considera esta fita com la catalitzadora perquè es consolidara el servei de psicologia i serveis socials de la mancomunitat de la Ribera Alta. Tot un servei d’atenció psicosocial que ha perdurat fins als nostres dies.

A Lorca, el 40% d’escolars presentava trastorns d’estrés posttraumàtic encara un any després del terratrémol

Un altre exemple més recent el trobem a Lorca (Múrcia), on el 40% d’escolars presentava trastorns d’estrés posttraumàtic encara un any després dels terratrémols de 2011 que, amb una magnitud de 5,2 en l’escala de Richter van causar 9 morts i més de 364 persones ferides a més de desenes d’edificis esfondrats. Davant d'un colp com el que ha suposat la dana, segons la investigadora Concha López Soler, coautora de l’estudi, “tenim més resistència del que sembla”.

Com recull el consens acadèmic, els trastorns adaptatius són normals en els tres mesos posteriors a l’esdeveniment estressant i, tot que es poden manifestar de formes molt diverses, són part del procés per a sanar. El problema ve quan passada eixa data els símptomes no ens deixen avançar. 

Si no es tracten estes experiències traumàtiques estarem parlant d’un trastorn d’estrés posttraumàtic, que són paraules majors

“Parlem d’un esdeveniment que és tan estressant, que la persona no pot amb ell”, explica la psicòloga experta en trauma, Rosa Molero. “Este trauma s’encapsula al nostre cervell, de manera que queda aïllat, no està connectat amb el que passa cada dia.” Però al llarg de la vida, es converteix en un disparador, una mena detonant que davant de noves situacions que poden resultar conflictives, connecta amb el trauma anterior. Constantment, ens fa estar en una situació d’alerta i d’insatisfacció. 

Explica Molero que “hem de digerir el que ha passat” perquè els traumes no es queden amagats i no reapareguen en el moment menys indicat i ens facen mal. 

Lola ha recuperat les vivències traumàtiques de la riuada del 1957 amb la dana

Això mateix li ha passat a Lola Alacreu, una veïna de Sedaví que amb només quatre anys va patir la riuada del 1957 a la casa del barri de Natzaret de València, on vivia amb la família. Ara, amb 71, i amb l’experiència de la dana, ha recuperat les vivències traumàtiques que tots estos anys havia tingut amagades.

Sap perfectament el que suposa que la tragèdia d'una inundació deixe ferides emocionals obertes, i recorda com la seua família, fins i tot, se'n va haver d'anar a viure a un altre poble, fugint de la por a l'aigua, que sa mare no era capaç de gestionar. Als anys cinquanta els traumes emocionals eren difícils de tractar, amb una atenció psicològica que ni es creia necessària ni era fàcil ni assequible de trobar.

Les prioritats, lluny de pensar en la salut mental, en una època en què això era poc més que un tema tabú, van passar per reconstruir físicament i econòmicament la desfeta i buscar formes de continuar avant perquè una inundació tan destructiva no tornara a passar.

Però, 67 anys després, Lola veu com la història es repeteix. La seua és una de les veus que alerta que la magnitud de l'impacte psicològic en tota una societat després d'un esdeveniment que els ha marcat tant pot ser molt gran; sobretot, en les persones més vulnerables, com els xiquets i les xiquetes.

"La meua neta constantment pregunta: 'fins ací va arribar l'aigua, iaia?' És terrible"

"La meua neta constantment pregunta: 'Fins ací va arribar l'aigua, iaia?' És terrible. I quan li parle d'anar a llocs i fer coses em pregunta si ahí també arriba l'aigua. Este Nadal li vaig dir que si em tocava la loteria ens n'aniríem tots a Disney i ella, saps que va preguntar? Si fins allí havia arribat també l'aigua", relata Lola.

Alacreu sap el que suposa sobreviure a una experiència traumàtica i soterrar part de la memòria durant anys per no haver pogut tractar-la. Ara, a més de preocupar-se per la pròpia salut mental, pateix per la de les seues netes que, com ella, travessen un enorme colp emocional.

El pas dels dies complica la situació en la població en general, però, una vegada fet el mal, Molero aposta per "tindre una mirada proactiva i positiva" i demana, com també fan des del Col·legi de Psicòlegs de la Comunitat Valenciana, un pla integral d'atenció psicològica.

"Hi ha molta gent assetjada per molta simptomatologia. Treballarem amb estes persones: xiquets, adolescents, adults... Per a evitar que tinguen simptomatologia molt més greu i que la seua vida siga un infern. Però, per a això, necessiten equips de professionals", concreta la psicòloga, experta en trauma.

Antecedents com el de Lorca o Tous ens poden servir per a reflexionar i veure que l'impacte psicològic de la dana està ahí, i els seus efectes arribaran. Està en Lola, en les seues netes, en les amistats, famílies i veïns de Sedaví i també en els milers de persones dels 86 pobles afectats.

El pas del temps marcarà quines seran les cicatrius i com de diligentment es van tractar les ferides. Per això cal escoltar les veus expertes, que demanen més atenció psicològica i que es prenga seriosament l'atenció emocional a les víctimes.