Tres mesos després de la dana: té sentit reconstruir-ho tot com estava?

Este dimecres es compleixen tres mesos de la devastadora dana que el 29 d'octubre va afectar més de 530 km² de la província de València. Quasi un centenar de municipis s'hi van veure afectats i hi ha moltes conclusions que es poden traure sobre el que va passar i com projectar el camí cap a la normalitat. Un dels plantejaments clau és com enfocar la reconstrucció de cara a les inundacions futures, si té sentit recuperar l'estat anterior a la tragèdia o si caldria aplicar canvis innovadors que intenten resoldre els problemes del futur.

El conseller per a la Recuperació Econòmica i Social, Francisco José Gan Pampols, ha llançat la pregunta a l'aire obertament: "Té sentit reconstruir en un lloc que ha tingut una afecció important sense resoldre el problema que el va generar?". Doncs totes les veus expertes coincideixen que cal aprendre del que ha passat, analitzar ben bé les característiques de la nostra terra i tindre-ho sempre en compte a l'hora d'urbanitzar. Carmen Zornoza, professora de Geografia de la UV, destaca que a la Comunitat Valenciana "hi ha 14.000 hectàrees urbanitzables dins de les zones inundables" i eixa ja seria una base per a reflexionar sobre la planificació del territori. "Seguirem desenvolupant estes àrees amb este risc?", pregunta Zornoza.

Arribem tard per a una planificació efectiva?

Però com restaurar les zones habitades que ja sabem que estan en territori de risc amb un urbanisme que no va contemplar les conseqüències d'inclemències com la dana passada? Òbviament, no es pot moure tota la població que viu en estes extensions, però, segons Sergio Palencia, professor d'Urbanisme i Ordenació del Territori de la UPV, sí que caldria considerar el desplaçament de la gent que viu en "les zones més crítiques". Palencia explica que seria principalment tota la població que viu a prop de rambles o barrancs i que això podria suposar 2.000 habitatges.

Caldria traslladar fora de les zones inundables entre un 3% i un 5% de l'edificació Sergio Palencia - Professor d'Urbanisme i Ordenació del Territori de la UPV

D'aquella pols ve este fang

Veient l'avanç de l'aigua del 29 d'octubre i l'abast de l'escampada es poden traure conclusions que, primer, permeten entendre quines errades urbanístiques van afavorir la destrossa i, segon, quina manera hi ha de solucionar eixes errades. Els experts han conclòs que certes infraestructures, com les carretes de la V-30 o de la pista de Silla (V-31), van fer de mur de contenció de l'aigua i van fomentar l'efecte bassa, el qual va propiciar que fins i tot s'inundaren municipis com Paiporta, Picanya o altres que no es consideraven d'alt risc en el Patricova (Pla d'acció territorial de caràcter sectorial sobre prevenció del risc d'inundació a la Comunitat Valenciana).

"Per a mi cal anar enrere, cal demolir determinades coses o rebaixar les quotes", opina Sergio Palencia. El professor d'Urbanisme de la UPV a més afegeix que, encara que les modificacions impliquen un procés que pot durar una o dos dècades, "cal fer-ho".

És el moment, doncs, d'emprendre canvis encara que siguen complicats i siguen efectius a llarg termini. Siga incloure mitjans de drenatge de l'aigua a les infraestructures actuals, siga l'enderrocament o la substitució d'estes per altres que sí que contemplen l'avinguda de riuades. En paraules d'Ana Camarasa, catedràtica de Geografia, "no consisteix a solucionar una inundació, perquè no es poden solucionar, sinó a conviure amb una crescuda i adaptar-se al territori on vivim". I conclou precisant que necessitem trobar "solucions del segle XXI per a problemes del segle XXI".