El TSJCV anul·la l’expropiació a una família de Castelló, però Adif ja ha enderrocat sa casa

Davant dels micròfons d’À Punt NTC, este estiu Núria Viciano, propietària de la vivenda i cap d’una família amb dos fills, un d’ells amb discapacitat del 70%, reconeixia que no podia més. Havia d'anar-se'n de casa en 48 hores, sense temps per a recollir les coses ni alternativa residencial, i per orde judicial.

El motiu era que sa casa estava enmig del traçat de les obres de l’accés sud ferroviari al port de Castelló, i l’expropiació forçosa contra la qual havia estat lluitant sense èxit, tot i gran vulnerabilitat de la família, s’havia de fer efectiva.

L’Ajuntament de Castelló de la Plana li va oferir un habitatge social on ha viscut des d'aquell moment. Allí, precisament, és on ha rebut la notícia, sis mesos després, que el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) li ha donat la raó.

Ara el TSJCV ha estimat el recurs que la família havia interposat contra l’expropiació i ha declarat nul·la la sentència que permetia a Adif desallotjar la família i enderrocar la casa. D’esta manera, la sala del contenciós de l'alt tribunal valencià conclou que l'ocupació forçosa de l'habitatge va ser autoritzada "sense realitzar el degut juí de ponderació i sense adoptar les cauteles oportunes en matèria de protecció del menor i incapaç, ja per l'administració, ja pel jutjat autoritzador".

La sentència adverteix que la decisió de l'enderroc afecta el domicili de dos menors, un d'ells dependent, i això augmenta la importància dels interessos en joc i considera que no s'adoptaren les mesures per a garantir-ne el reallotjament, per la qual cosa Núria podria tornar a sa casa.

Però la casa ja està enderrocada, i tot i que la propietària està “molt contenta" que li hagen donat la raó, la realitat és que continua pagant 150.000 euros per la hipoteca d’una casa que ja no existeix, no té on anar a viure ni la possibilitat de pagar un lloguer o demanar una altra hipoteca.

Assegura que pateix “danys psicològics" que no podrà oblidar en la vida i que el fill amb diversitat funcional, que abans tenia un espai adaptat on podia desenvolupar-se, “ara viu en un pis de seixanta metres quadrats, on no ens dona la llum del sol [..] i li han partit la vida, li han hagut d'apujar la medicació i està molt més agressiu”.

Conta, a més, que la jutgessa “va firmar sense preocupar-se de si ens havien oferit un habitatge o diners” i, de fet amb data de la publicació d’esta notícia Núria encara no ha cobrat el preu just, de vora 176.000 euros, que Adif li havia de pagar per sa casa.

Els advocats de l'afectada han anunciat que reclamaran danys i perjuís. “La nul·litat que comporta la interlocutòria no es pot fer efectiva; aleshores, l'única que podem preveure és la possibilitat de reclamació dels danys i perjuís per esta mala o no legal resolució del jutjat de Castelló", explica l'advocada Pepa Fabregat. Considera que Adif ha actuat malament, però d'acord amb una interlocutòria judicial i, per això, els advocats de l’afectada han anunciat que estudiaran si demanden el Ministeri de Justícia per la decisió judicial.

Adif encara podria recórrer en el termini d’un mes.