Un any de l'incendi de Campanar: "Ens queda l'esperança en el futur, l’edifici ressorgirà de les cendres com un fènix"

El 22 de febrer del 2024, ara fa un any, les flames van carbonitzar tot un edifici al barri valencià de Campanar. Les imatges van fer la volta al món, el debat sobre com havia sigut possible es va activar i la ciutat va quedar consternada per la tragèdia que va deixar 200 persones sense llar i deu víctimes mortals.

En menys d'una hora, tot va quedar reduït a cendres. Un any després, de l'edifici de Campanar només queda l'esquelet. Un equip d’À Punt ha pogut entrar a l'edifici i parlar amb els afectats; mantenen la il·lusió de tornar després d’una reconstrucció que complisca totes les garanties.

Pere Más Grau, vicepresident d’Aproicam, l’associació de propietaris afectats, resumeix el que va ocórrer aquell dijous: “Ens alçarem al matí pensant que era un dia normal i corrent i, a les sis de la vesprada, ens trobàrem sense res”. Un any després, ens conta que hui el que els queda és “l’esperança de tornar a veure l’edifici més o menys com era abans”.

Però, perquè això siga possible, encara queda molt de treball. Enrique Salvador, el president d’Aproicam, ens explica in situ que “ja s’ha completat el desenrunament i ara queda tot diàfan perquè puguem fer l’obra”. El projecte permetrà que hi haja la mateixa quantitat de vivendes que hi havia abans de l’incendi: 138.

Una reconstrucció amb garanties

Però el nou edifici, encara que amb el mateix esquelet, serà necessàriament diferent. El projecte inclou nous canvis adaptats a les exigències actuals en seguretat i milloraran les instal·lacions. El pressupost per a poder aconseguir-ho són vint milions d’euros; és la recaptació de les pòlisses de les assegurances que permetran finançar la recuperació dels habitatges.

Després de l’incendi, s’ha parlat molt del paper que van tindre els materials de la façana en la propagació del foc. Más Grau recorda que, durant l’incendi, “les plaques de poliestiré tiraven foc cap a dalt, però anaven gotejant cap a baix”. Per això, l’arquitecte del projecte, Joan Baptista Boronat, ens explica que va ser una de les principals conclusions a l’hora de plantejar-se la reconstrucció: “Nosaltres vam pensar: 'Tenim vetat algun material?'. I vam dir que no volíem el material que teníem”.

Així, el nou edifici estarà cobert per una superfície ceràmica que complisca la normativa de seguretat actual, però no serà l’únic canvi quant a la prevenció d’incendis. Boronat ens apunta que altres modificacions ampliaran la seguretat en cas d’un nou incident. Novetats com la reducció del nombre d’ascensors de sis a quatre per tal d’aprofitar el nou espai per a habilitar una segona escala i que no n’hi haja només una, com en el projecte anterior.

“Com més prompte comencen les obres, abans podrem tornar-hi”

El vicepresident de l’associació de propietaris ens admet que no serà fàcil oblidar el que va passar: “Evidentment, es quedarà al nostre cor per a tota la vida”. També ens parla del dolor de recordar les víctimes mortals, especialment les infantils. “Això alguna vegada em ve de nit i em desfà”, ens confessa Más Grau.

Però és imprescindible pensar en el futur i el mateix vicepresident diu que el veïnat vol tornar a viure a casa i parla de l’edifici “com el fènix que ressorgeix de les cendres”. A més, destaca en clau positiva que estes circumstàncies han fet que s’haja creat una unió especial entre el veïnat i que hagen enfortit les relacions.

La mateixa esperança, manifesta Salvador, que ja marca en el calendari la previsió per a poder tornar a casa. Les expectatives sostenen que entre gener i març del 2027 podria arribar eixe moment. “Com més prompte comencen l’obra, abans podrem tornar a viure ací”, ens diu Salvador. Aleshores hauran passat quatre anys des de l’incendi, però el més important serà fer-ho possible.