Un equip de la UPV desenvolupa el programari més avançat del món per a estudiar el cerebel

Esta eina, creada en col·laboració amb el CNRS francés, ajudarà la investigació i diagnòstic de patologies com l'ELA, esquizofrènia, autisme o Alzheimer

Imatges del cerebel obtingudes mitjançant el programari DeepCeres / Universitat Politècnica de València (UPV)

Un equip d'investigació de la Universitat Politècnica de València (UPV) i el Centre Nacional per a la Investigació Científica de França (CNRS, en les sigles en francés), ha desenvolupat el programari més avançat del món per a estudiar el cerebel humà a partir d'imatges de ressonància magnètica nuclear (RMN) d'alta resolució.

El cerebel és una part del cervell molt menuda, però conté aproximadament el 50% de totes les neurones cerebrals i el seu paper és fonamental en les funcions cognitives, emocionals i motores. Per això, este programari, anomenat DeepCeres, ajudarà a la investigació i diagnòstic de patologies com l'ELA, esquizofrènia, autisme o Alzheimer, entre d'altres. De fet, el treball d’este equip d’investigació s’ha publicat en la revista sobre el cervell NeuroImage.

Segons explica Sergio Morell-Ortega, investigador del projecte en l'Institut ITACA de la UPV, la segmentació del cerebel era un gran repte fins ara, perquè té una anatomia complexa i és difícil diferenciar les estructures mitjançant ressonància magnètica convencional. “DeepCeres supera tots estos reptes i és, ara com ara, l'eina més precisa del món per a mesurar una estructura del sistema nerviós central tan important com és el cerebel”, destaca Morell.

El programari utilitza xarxes neuronals profundes per a convertir imatges estàndard de ressonància d'un 1 mm³ en imatges multimodals d'ultra alta resolució de 0,125 mm³. Això permet obtindre informació detallada sobre l'anatomia del cerebel sense necessitat de disposar de dades d'ultra alta resolució en la imatge inicial. “És com si passàrem d'una imatge en blanc i negre a una imatge a color. No existeix res similar actualment i, a més, està accessible per a tota la comunitat científica”, afig el professor José Vicente Manjón, investigador principal del projecte.

Ajuda a l'estudi de patologies neurològiques

Esta precisió en la quantificació volumètrica del cerebel ajudarà en l'estudi de patologies neurològiques com l'atàxia cerebel·losa, l'esclerosi lateral amiotròfica (ELA) o malalties psiquiàtriques com l'esquizofrènia i l'autisme, indica l'equip investigador. “A més, diferents estudis publicats recentment han demostrat la incidència de l'estructura del cerebel en malalties neurodegeneratives com l'Alzheimer”, afig Morell.

Per a facilitar l'ús, l'equip de la UPV i el CNRS francés ha desenvolupat una plataforma en línia, que està accessible a personal investigador i mèdic. Des de la seua posada en marxa, fa a penes cinc mesos, DeepCeres ha processat imatges de prop de 15.000 cerebels de molts països, entre els quals destaquen els Estats Units i la Xina.

En el desenvolupament de DeepCeres han participat també investigadors i investigadores de l'Institut d'Automàtica i Informàtica Industrial i el departament de Matemàtica Aplicada de la Universitat Politècnica de València, el departament de Psicobiologia de la Universitat de València, l'Àrea d'Imatge Mèdica de l'Hospital Universitari i Politècnic La Fe i la Unitat Mixta d'Imatge Biomèdica FISABIO - Centre d'Investigació Príncep Felip. És un treball que s'emmarca dins del projecte CLINICBRAIN, finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.

També et pot interessar

stats