Un grup de ciclistes convocat per Massa Crítica porta ajuda als municipis més aïllats de l’Horta Sud

Este divendres de bon matí, arran d’una convocatòria de Massa Crítica, una columna s’ha donat cita prop de La Rambleta. Entre ells hi havia des de ciclistes urbans fins a esportistes professionals, cadascú carregat amb 150 quilos d’aliment, aigua, bolquers, llet en pols, roba i medicines distribuïdes entre alforges i motxilles de muntanya de gran capacitat.

En un moment en què el vehicle privat està col·lapsant els camins i dificultant la tasca dels serveis d’emergències, la iniciativa ha sorgit com una manera d’arribar més lluny i més ràpid als pobles més incomunicats. Segons ha explicat un dels integrants del grup de ciclistes voluntaris, Víctor Serna, “tal com està la situació en estos moments, la bici era el mitjà de transport no professional (deixant de banda camions de bombers o tanquetes) més eficient per a arribar als municipis més afectats i, en especial, als més aïllats de l’Horta Sud”. 

Un dels municipis on ha arribat l’expedició ha sigut Albal on, com explica Víctor Serna, “les marabuntes de voluntaris que s’acosten a peu, com és lògic, no hi arriben”, ja que es queden en zones més pròximes a València, com la Torre, Alfafar o Sedaví. Quan han entrat a la localitat, el veïnat que fa tres dies que està atrapat a les seues cases els ha rebut amb crits des dels balcons, clamant per aigua i aliments. 

En un segon viatge, després de recarregar a València, ha portat el grup de ciclistes fins a Parc Alcosa, a Alfafar, una de les zones més humils on viu la població afectada per la riuada. Viatge de nou al nord del llit del Túria per a carregar garrafes i menjar, i nova expedició cap a Massanassa, on la gran quantitat de fang que encara nega el poble ha fet impossible recórrer els carrers pedalejant.

El grup ha hagut de carregar les bicicletes al cap o al muscle per a acostar el contingut de les alforges i motxilles fins als punts d’arreplega. En arribar a la zona més interior de Massanassa, on el fang encara arribava fins als primers pisos, el clam del veïnat ha sigut clar: “Necessitem gent, efectius, pales, tractors i qualsevol maquinària que permeta arrancar els cotxes de les portes de les cases perquè la gent isca al carrer”.