Una especialista en desastres naturals recomana extrapolar el protocol del Japó a Espanya

Carmen Grau Vila és una valenciana experta en desastres naturals que actualment treballa com a investigadora a la Universitat de Waseda (Japó), i hui ha participat en el programa Bon dia, Comunitat Valenciana. Segons Grau, la riuada al seu poble —Tavernes de la Valldigna, la Safor— el 1996 va inspirar la seua tesi doctoral.

Com qualsevol persona valenciana, Carmen ha seguit —des de la distància— el desastre de la DANA, i ha volgut aportar els seus coneixements a Bon dia, Comunitat Valenciana. D’entrada, ha dit que: “davant d'una alerta meteorològica, al Japó no hi ha ningú que tinga la responsabilitat de valorar si cal donar ordre d’evacuació”. I ha apuntat a la necessitat de crear un nou protocol d'emergències "en què les alertes d’Aemet siguen d’obligat compliment”.

L'exemple japonés

Extrapolant l’exemple japonés al valencià, Carmen Grau ha explicat que allí, quan el centre meteorològic emet una alerta, no la valora un polític sense coneixements. I afig: "Ací al Japó, quan l’alerta és de nivell 2 ja actuen, i no hi ha cap persona que valore si s’ha de donar ordre d’evacuació. Actuen, evacuen i salven moltes vides”. Amb molta claredat, ha recalcat que al Japó no hi ha una persona encarregada de prendre una decisió que comporte més de 200 morts. Les pluges no les podem evitar, però la gestió humana pot convertir la situació en un desastre pitjor”.

Esta valenciana resident a Tòquio, quan el dissabte 2 de novembre va vore les imatges que corrien per tot el món, es va posar les mans al cap. “El que veia és tot el contrari del que he aprés al Japó i en altres països”. 

Les pluges no les podem evitar, però la gestió humana pot convertir la situació en un desastre pitjor. Carme Grau Vila - Experta en desastres naturals

Quan el programa li ha preguntat què es podia haver fet per tal d’evitar la tragèdia, Grau ha respost que, en primer lloc, l’alerta ha d'arribar a temps a la població; a més, cal enviar ajuda immediatament, perquè les primeres 72 hores posteriors a un desastre són vitals per a rescatar i trobar supervivents”. La investigadora ha volgut destacar la falta d’ajuda. “L’ajuda ha d’arribar automàticament. En les primeres hores cal enviar reforços tant de la Generalitat Valenciana com de l’Estat i, si cal, demanar ajuda internacional. Tota ajuda és necessària i com més ràpid arribe, millor”.

No alertar la població a temps i no enviar efectius professionals a les zones afectades són per a Carme Vila les dos qüestions fonamentals en la tragèdia de la DANA

A mesura que passen els dies, l’especialista en desastres naturals continua pensant que falten professionals. "Els voluntaris són necessaris, són imprescindibles, però no son suficient. Falten tècnics i professionals i també molt de suport i coordinació”. En definitiva, falta personal especialitzat en situacions d’emergència com és esta DANA.

Carmen Grau considera que “no és acceptable” que desastres com este continuen ocorrent a Espanya i a la Comunitat Valenciana. “Tenim una història. Sabem el que va passar el 57 a València, el 82 a Alzira i el 96 a Tavernes de la Valldigna. Disposem de molta tecnologia per a poder evitar-ho”. En este sentit ha recalcat que necessitem un pla d’actuació nacional amb una bona coordinació autonòmica i local. I a escala local ha d’haver-hi persones responsables”. 

Necessitem un pla d’actuació nacional amb una bona coordinació autonòmica i local, i que a escala local hi persones responsables d'esta àrea. Carme Grau Vila - Experta en desastres naturals

Ximo Rovira, en un intent de reunir les directrius de l'especialista, ha arribat a la conclusió que l'hipotètic pla d’actuació nacional deixaria les competències clares i tots sabrien quina és la seua responsabilitat: el Ministeri de l'Interior, la conselleria responsable i l'ajuntament afectat. Tots han d'actuar de manera coordinada, però paral·lela, és a dir, cadascú sap el que ha de fer en cada moment”. Carmen Grau ha volgut recalcar que al Japó les persones involucrades són expertes, “gent formada”. 

Quan el Centre Meteorològic informa d'una alerta, no hauria de valorar-la un polític sense coneixements.

Un dels col·laboradors del programa, Juan Nieto, ha preguntat a la investigadora qui considera convenient que gestione els serveis d’emergència. Grau ha respost que cal crear nous protocols i que no siga el cap de la Generalitat qui prenga estes decisions. "Si Aemet informa d'una alerta 2, que això es traduïsca en xiquets a casa, evacuació d'empreses i baixos i cap vehicle circulant. I això es comunica a la Generalitat i als pobles. I la Generalitat el que ha de fer és vigilar este compliment amb els cossos corresponents”.

I per tal d'evitar que la ciutadania quede incomunicada, “cal tenir una ràdio a casa per a continuar informats si cauen les comunicacions".