Una trentena de persones acollides a Burjassot continuen esperant vivenda per la dana
Són famílies migrants en situació irregular que, després de perdre-ho tot en la barrancada, no poden demostrar que vivien a la zona zero
No poden més i reclamen una eixida al malson en què estan atrapats des del 29 d’octubre. Cinc mesos després de la dana, esta és la situació desesperada de trenta persones, adults i xiquets, que continuen acollides a Burjassot després de perdre-ho tot en la barrancada.
Demanen ajuda a les institucions per a poder recuperar la seua vida, però aconseguir una vivenda, ajudes i treball esdevé un laberint complicat per a persones que, com estes famílies, es troben en situació irregular al país. “Estem en situació molt crítica, estem desesperats, amb xiquets sense dret a res, volem el que és just”, denuncia Juliana amb llàgrimes als ulls.
L’únic que volem és una casa, una vivenda digna on puguem començar de zero novament
El més jove del grup, fins i tot, va nàixer mentre residien en este centre d'atenció temporal d'emergència habilitat a la residència Llar Sequera del municipi de l’Horta Nord. Liset estava embarassada de sis mesos el dia de la dana. Ara espera poder regularitzar la seua situació per a poder registrar el fill.
Una de les dificultats més importants a què s'enfronten estes famílies a l’hora d’accedir a les ajudes és demostrar que vivien en zones afectades per la dana. Un tràmit burocràtic que no és fàcil, donades les seues circumstàncies. “No tens família ací a Espanya, no tens amics, ni habitatge ni papers… Com puc justificar, davant d'una treballadora social, que vivia a Torrent?”, explica Marwan, un altre dels afectats, que va intentar sense èxit demostrar que residia en casa d’un amic, en un dels habitatges que la riuada va engolir.
Fins ara més de 200 famílies acollides després la dana han pogut accedir a un habitatge social, però encara en queden altres que, com ells mateixos diuen, lluiten per refer la vida “sense una adreça” i amb la por d’esgotar els terminis i perdre també el sostre on han passat els últims cinc mesos. “L’únic que volem és una casa, un habitatge digne on puguem començar de zero novament. Perquè ens toca començar de zero”, prega Martha.
