Per què mai es va executar el projecte de la CHX per a alleujar el cabdal del barranc de Poio?

El 2006 la Confederació Hidrogràfica del Xúquer va encarregar a un grup d'experts universitaris un projecte que podria haver atenuat les inundacions de la DANA que ha arrasat l'Horta Sud: el Pla d'adequació ambiental i drenatge de la conca del Poio vessant a l'Albufera. Una de les accions que recollia el document era la creació de nous ramals als barrancs més perillosos de l'horta. Per exemple, en un d'ells, el barranc de la Saleta, els experts proposaven una eixida de l'aigua des d'Aldaia al nou llit del Túria. Per al barranc de Poio s'apuntava a una solució molt semblant: entre Picanya i Paiporta un canal donaria eixida a bona part del cabal al nou Túria. Així es baixaria dràsticament el nivell del barranc a partir de Paiporta.

Un equip d'À Punt NTC ha entrevistat Fèlix Francés, catedràtic d'Enginyeria Hidràulica de la UPV i un dels autors del citat projecte, per tal d'entendre per què mai es va executar. Segons Francés el projecte proposava una solució ambientalment assumible, socialment acceptada pels ajuntaments i amb una eficiència màxima. Des del punt de vista econòmic per a Francés el projecte també era viable, estava pressupostat en 150 milions d'euros.

L'any 2009 la Confederació Hidrogràfica del Xúquer va intentar impulsar el projecte i el declarà "prioritari". No obstant això, van passar dos anys fins que el Ministeri demana l'estudi ambiental preceptiu. La Generalitat dona el vistiplau i l'obra, teòricament, ja podria haver començat. Però l’obra no s’executa i el 2017, l'estudi ambiental caduca. El Ministeri torna a tramitar-lo l'any següent, però el 2018 la Generalitat ha creat la nova llei valenciana de protecció de l'Horta i ara cal adaptar el projecte d'obres a esta llei. El 2021, després de la parada per la covid-19, comença a negociar-se. Díhuit anys després de la creació d'este projecte, el pla antiinundacions continua en el calaix.

Per què mai va arribar a posar-se en marxa el projecte? Fèlix Francés apunta a dos possibles motius. D’una banda, la crisi econòmica de 2011 que va frenar moltíssimes inversions i de l’altra, la llei de protecció agrícola de l’Horta Sud de València. Els corredors verds que incloïa el projecte anaven majoritàriament per la zona agrícola, ja que pels polígons industrials i la població no hi havia prou espai.

Francés resol que ateses les conseqüències que ha tingut la DANA caldrà repensar el projecte i posar-lo en marxa de manera prioritària, perquè la situació ja no és la mateixa que la que teníem quan es va redactar el 2006.

Francés també assenyala que caldria millorar els sistemes de predicció, ja que actualment es basen exclusivament en la predicció meteorològica i seria aconsellable afegir la predicció hidrològica per risc d'inundacions, així com educació de la població de què fer en cas de viure en una zona inundable.