Ara en la televisió
ZOOM
Quantes vegades es pot calfar un tàper? I és segur netejar-lo al rentaplats?
Una investigació d’Aimplas tracta de resoldre tots els dubtes sobre els perills dels envasaments de plàstic
Una treballadora calfa un tàper al microones
/ À Punt NTC
Amb més o menys arguments, al carrer eviten, majoritàriament, calfar el tàper al microones. Però què passa amb els aliments si es calfa el recipient de plàstic al microones o al rentaplats? És la pregunta que s'han fet a Aimplas, l'Institut Tecnològic del Plàstic, on un equip avalua des de fa huit mesos els riscos associats als envasos plàstics reutilitzables destinats al contacte amb aliments quan se sotmeten a altes temperatures a microones i llavaplats.
Obrir el microones i calfar el tàper amb el menjar és una acció quotidiana sobre la qual s'obrin molts interrogants; per exemple, quantes vegades es pot utilitzar el mateix recipient o fins a quina temperatura és segur calfar un plàstic. Qüestions que ara investiguen al laboratori d'Aimplas: “Estem treballant per a construir un possible procediment estandarditzat de diferents processos de microones i diferents cicles de neteja per a veure si estes accions generen possibles substàncies de preocupació toxicològica per al consumidor o consumidora”, assegura Amira Fernández, investigadora en l’Institut Tecnològic del Plàstic.
Fa quasi un any que el Parlament Europeu va aprovar el reglament sobre els envasos, que estableix requisits quant a la sostenibilitat i l'etiquetatge mediambientals. Una norma que pràcticament no fa referència a la seguretat alimentària. “La part nociva no són els microplàstics, sinó el que tinga afegit; és a dir, un microplàstic pot tindre vinculats pesticides, metalls pesants o additius”, explica Amira.
Les conclusions de l'estudi no estaran disponibles fins a l'estiu, però cal recordar algunes recomanacions, com tindre en compte de quin material està fet l’envasament. “Ens hem de fixar que continguen els diferents segells que fan entendre que eixe envasament està fet per a això”, remarca la investigadora. La iniciativa, finançada per l'Ivace i fons Feder, busca establir una metodologia que permeta garantir la seguretat alimentària i la protecció de la salut del consumidor.