WWF impulsa a Iàtova un projecte pilot de recuperació d'un paisatge que ha patit un gran incendi

Els grans incendis seran cada vegada més violents i habituals i la resposta preventiva es basa en la recuperació del paisatge en forma de mosaic: camps de cultiu, boscos sans i pastures per al bestiar. Una solució que ja s'aplica a Iàtova (Foia de Bunyol) mitjançant un projecte pilot del Fons Mundial per la Natura (WWF per les sigles en anglés). L'organització ha presentat l'informe sobre incendis forestals a Espanya el 2024 en esta població, que va patir els efectes del foc fa huit anys.

Més de 30.000 hectàrees va cremar l'incendi que s'inicià a Cortes de Pallars el 2012, que va afectar tretze municipis, entre altres Iàtova. À Punt ha parlat amb Álvaro Tomás, un veí del municipi a qui van desallotjar, juntament amb la família, de la masia on viuen. Afirma que un bomber forestal fa temps li va dir que eixa zona es crema cada vint anys, i el càlcul no va errat, perquè en setanta anys que té ja ha viscut tres incendis, assegura. 

Lourdes Hernández, tècnica en incendis forestals de WWF, afirma que els incendis forestals s’estan convertint en “verdaderes emergències civils”, perquè cada any moren persones a causa dels incendis forestals. 

En un context d'emergència climàtica, la sequera agreuja el perill i abandó d’usos i aprofitaments genera una densitat forestal molt elevada. A la zona de Iàtova arriba a haver-hi 190.000 pins per hectàrea, una acumulació de combustible perillosa. La solució que defén WWF és crear un paisatge en mosaic, i per això demanen que els permeten crear pastures en muntanya i recuperar cultius que estan abandonats, segons ha dit en declaracions als mitjans el seu tècnic David Fuentes. 

I per a demostrar que la proposta funciona, el Fons Mundial per la Natura està construint, de manera pilot, un mosaic a les terres de Iàtova. Un projecte de restauració del paisatge que s’espera que tinga un efecte preventiu davant d'incendis, a més de generar ocupació en el món rural. El pastor de Iàtova Carlos Betés afirma que el 50% venen de l'abandó de les terres, però “també de l’abandó de la burocràcia”. 

El projecte de WWF iniciat el 2021 ha actuat ja en 75 hectàrees. Per davant queda el treball en cinquanta hectàrees més, fins a arribar a 125. Segons Fuentes, per a la repoblació estan utilitzant onze espècies d’arbre autòctones i rebrotadores, que han de continuar amb el treball una vegada el projecte estiga completat.