Violència de gènere vs. violència domèstica
Veus expertes desmunten els postulats de Vox sobre la violència contra les dones i la barreja de conceptes i xifres
Vox ha aconseguit situar en el centre del debat públic la lluita contra la violència de gènere i ha trencat la unitat de discurs que mantenien la resta de partits polítics sobre aquest assumpte. El partit d’ultradreta proposa en el programa electoral crear una llei de violència intrafamiliar, que compara amb la violència exercida contra les dones.
Segons experts i expertes consultats per À Punt Mèdia, la mescla de conceptes provoca desinformació i embolica el debat.
La llei orgànica del 2004 defineix com a violència de gènere tot acte de violència física o psicològica exercida contra una dona per l'home que siga o haja sigut el seu cònjuge.
En canvi, la violència domèstica és qualsevol acte de violència física o psicològica exercida tant per un home com per una dona, en l’àmbit familiar sobre altres membres de la família (fills, filles, germans, progenitors...: qualsevol de les persones enumerades en l’article 173.2 del Codi Penal.
En aquest sentit, Herminia Royo, advocada de l’Associació de Dones Separades i Divorciades, assegura que mesclar els dos termes suposa “mentir i infringir el Conveni d’Istanbul”, signat pel Consell d’Europa el 2011.
La directora general de l’Institut Valencià de la Dona, Maria Such, lamenta la barreja de conceptes. “Encara assassinen dones pel fet de ser-ho i per tant no es pot fer una comparança ni maquillar les dades”, assegura Such.
Per la seua banda, el jutge Joaquim Bosch defén la norma actual espanyola perquè “la violència és un instrument estructural del masclisme per a sotmetre les dones i hi ha una situació de desigualtat estructural molt clara”.
Guerra de xifres
Les xifres de víctimes de violència de gènere i domèstica tampoc són comparables. Vox insisteix en el seu discurs a destacar el nombre d'homes víctimes de violència. D'acord amb l’últim informe de l’INE sobre violència domèstica, el 2017 el 37% de les víctimes amb orde de protecció o mesures cautelars van ser homes.
Però compte amb esta xifra perquè, tal com recorda la fiscal Susana Gisbert, això no significa que hagen sigut agredits per dones, sinó per qualsevol membre de la família. De fet, en la majoria dels casos de violència intrafamiliar, la víctima és la mare i després, els fills i filles.
Denúncies falses
El nombre de denúncies falses, segons la Memòria de la Fiscalia General de l’Estat de 2017 és del 0,01%.
Dels més de 1,2 milions de denúncies presentades del 2009 al 2017, només 96 dones han sigut condemnades per denúncia falsa, un 0,0078%. Si s'hi sumen les causes que encara estan en tramitació, la xifra puja a 131 (el 0,01%).
La formació d’ultradreta assegura que aquestes dades no valen, perquè equipara les absolucions amb denúncies falses. Una vegada més mescla conceptes, ja que quasi sempre l’agressor queda absolt per falta de proves, recorda Gisbert. “També s’ha posat en dubte la presumpció d’innocència de l’home i això no és així: de fet hi ha un nombre molt alt d’absolucions en aquests casos”, diu la fiscal.
Igualtat real
Un altre dels arguments de la ultradreta és que ja hi ha igualtat entre homes i dones. A Espanya la igualtat formal la garanteixen lleis com la d’igualtat del 2007 i la de violència de gènere del 2004, però les xifres i els fets mostren que encara no s’ha assolit una igualtat real en aquest aspecte.
Aquests són alguns dels titulars que s’han succeït durant els deu primers dies del 2019:
- Dona violada a Borriol en Cap d’Any
- Dona violada en grup a Callosa d’en Sarrià en Cap d’Any (s’investiguen més casos)
- Home mata la parella a Laredo (Cantàbria)
- Home apallissa la seua dona a Madrid
- Home apallissa i tanca en un armari la seua dona a Múrcia
Aquest debat s'ha abordat en la secció 'En clau igualitària' de l'informatiu nit d'À Punt Notícies.
