Violència vicària: quan els pares utilitzen les criatures per a fer mal a les mares

À Punt ha arreplegat el testimoni colpidor de dues mares víctimes d'aquesta forma de violència de gènere, mentre que a Tenerife continuen buscant les dues xiquetes segrestades i han dictat una orde de cerca internacional del pare i les menors.

Els xiquets i xiquetes són les principals víctimes de la violència vicària
Els xiquets i xiquetes són les principals víctimes de la violència vicària / À Punt

El jutjat d'instància de Güímar, a Tenerife, ha dictat una orde de cerca internacional del pare i les dues filles desparegudes dimarts a l'illa canària. La Guàrdia Civil ha redoblat esforços per a aclarir la desaparició d'Ana i Olivia, les dues germanes d'un i sis anys que el pare, Tomás Gimeno, s'emportà amb l'amenaça que la mare no les tornaria a veure. En el marc d'aquestes diligències, aquest dissabte s'han fet registres a la casa i en una finca de l'home al municipi de Candelaria, i s'ha pres declaració a familiars i persones pròximes a la família.

Aquest podria ser un clar cas de violència vicària, en la qual el maltractador utilitza contra la dona que l'ha denunciat, i per tal de fer-li mal, allò que més vol: les filles o els fills. Les associacions de dones denuncien que la justícia continua primant l'autoritat del pare en la família per damunt de tot.

Isabel Martínez és víctima de violència vicària. Quan la filla li va explicar que el pare havia abusat d'ella, va actuar ràpidament i va acudir al servei de psicologia, on la van acusar de voler utilitzar la seua filla en el procés de separació.

Sílvia Aquiles també s'ha sentit estigmatitzada, sobretot pel sistema judicial. Fa 416 dies que no pot veure els seus fills, que ara mateix viuen amb son pare, el presumpte abusador de la seua filla.

Les dues passen ara per un calvari judicial que començà quan denunciaren abusos del pare a les filles. Diuen que no hi ha res a fer mentre la justícia continue acceptant la falsa síndrome d'alienació parental (SAP), que assenyala les mares com a mentideres i venjatives.

Denuncien que encara hi ha jutges que donen la custòdia als pares basant-se en la falsa síndrome d'alienació parental, una síndrome que cap institució mèdica o psicològica ha reconegut, inventada per un pedòfil, el psicòleg Richard Gardner, per a poder emmascarar l'abús que ell mateix cometia contra els seus fills.

Isabel i Sílvia, junt amb moltes altres dones en la seua situació, combaten un sistema que des del primer moment va qüestionar el seu testimoni i el de les filles, i prioritzà la versió paterna per damunt de proves mèdiques.

Les associacions de dones i les víctimes d'aquesta violència denuncien que la SAP continua servint de base perquè jutges en donen la custòdia als maltractadors, i demanen que se sancione els operaris funcionals que utilitzen aquesta síndrome falsa i que deixa les mares indefenses a l'hora de protegir els seus fills dels maltractaments.

També et pot interessar

stats