Vivenda pública i una norma per a garantir el dret a l’habitatge: el que falta perquè tot el món tinga on viure
Sindicats i experts auguren una nova onada de desnonaments a principi d’any, quan haurà expirat la moratòria per a frenar-los en la pandèmia
“El dret a la vivenda no està garantit ara per ara. Primen més els interessos econòmics dels fons voltor o la Sareb, que prioritzen els seus interessos, que els drets bàsics de les persones”.
Era la denúncia que feia en els micròfons de Les notícies del matí Francisco Llopis, del sindicat les Carolines d’Alacant, i que reafirmava Ignacio Collado, advocat que passa el seu dia a dia en contacte amb les realitats de llogaters i propietaris, que també ha participat en el programa. Els dos han abordat el problema d'accés a la vivenda.
Collado, que també és autor de la guia pràctica que ha editat la Càtedra del Dret a l’Habitatge de la Universitat de València, amb els drets i els deures tant de llogaters, com de propietaris de vivendes troba a faltar un parc públic de viviendes més ampli, així com una norma legal més concreta, que permeta garantir, de manera real, el dret a la vivienda que, segons la Constitució, té qualsevol persona, independentment de les seues circumstàncies.
Davant l’onada de desnonaments que sindicats com ara el de les Carolines d’Alacant preveuen a partir del 31 de desembre, quan expira la moratòria per a executar-los que va aprovar el govern central amb motiu de la pandèmia, Collado apunta que calen dues iniciatives: una concreta per a la família desnonada, que puga trobar una alternativa per a quan abandonen la vivenda desnonada, així com intervencions estructurals per a regular el mercat i permetre que tot el món tinga accés a un habitatge digne.
El lletrat expert en habitatge, que treballa en l’oficina d’assessorament en aquests assumptes de l’Ajuntament de València, afirma que, amb la prohibició d’executar desnonaments aprovada pel govern central amb motiu de la pandèmia, s’ha fet un escut social en temes d’habitatge, però s'acabarà el 31 de desembre. “A més que no contemplava totes les casuístiques, aquestes mesures cada vegada tenen menys efectes en els òrgans judicials”, argumenta Ignacio Collado.
Durant el segon trimestre d'enguany, a la Comunitat Valenciana es van registrar 1.043 execucions hipotecàries i 966 llançaments en vivendes de lloguer. Des del punt de vista d’Ignacio Collado, en els últims mesos, els jutges “són cada vegada més reticents a aplicar mesures per a aturar els desnonaments”. Al mateix temps afegia en Les notícies del matí que les ordes de desnonament, cada vegada es notifiquen amb menys temps, el que resta temps de reacció als afectats i la possibilitat de pensar en alternatives.
En aquest sentit, l’advocat expert en habitatge insistia en la necessitat d’ampliar el parc públic d’habitatge, encara que aquesta mesura ha d’anar acompanyada d’unes altres estructurals per a ordenar el mercat immobiliari, perquè des del seu punt de vista, “la solució tampoc és fer habitatge públic de manera extensiva”. “Tenim un parc de vivenda pública totalment insuficient, calen mesures a llarg termini”, proposava.
Ignasi Collado, autor de autor de la guia pràctica que publica la Càtedra del Dret a l’Habitatge de la Universitat de València, en una entrevista en Les notícies del matí .
