Les vivendes turístiques ja representen el 2% de tot el parc valencià d'habitatges

El coronavirus no pot amb les vivendes turístiques, un tipus d’allotjament que no para de guanyar pes des de fa anys i que en 2020 va ser capaç de créixer un 4,8 % a la Comunitat Valenciana. Ja són sis anys consecutius d’augment de l’oferta de places en habitatges turístics, la qual cosa posa de manifest la fortalesa d’un sector que, silenciosament, trenca amb els laments per les pèrdues acumulades en altres branques del negoci turístic.  

De fet, segons l’última estimació de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), al País Valencià ja sumem 54.636 vivendes dedicades al turisme, la qual cosa representa l’1,7 % de tots els habitatges censats al nostre territori. Això són 283.900 places, a raó de 5,2 per cada casa. Som la tercera comunitat autònoma, només per darrere de les Canàries i les Balears, amb més allotjaments d’aquest tipus fins al punt que concentrem el 17 % de tota l’oferta espanyola. 

L’INE ha obtingut totes aquestes dades usant tècniques de web scrapping sobre les plataformes digitals d’allotjament turístic més usades i, a posteriori, les ha creuades amb els directoris dels diversos organismes oficials, com l’agència valenciana de turisme (ara Turisme Comunitat Valenciana), i els registres censals. 

Segons aquest treball, la distribució territorial dels habitatges turístics és molt desigual, amb una hegemonia indiscutible del litoral (el 76,8%) sobre l’interior (23,2%). Dins d’aquesta tònica general, entre els 20 municipis espanyols amb més allotjaments d’aquest tipus hi ha 7 de la Comunitat Valenciana: Torrevella, Alacant, Dénia, Calp, Xàbia, Oriola i la ciutat de València.  

La Marina Alta concentra la quarta part de tots els habitatges turístics valencians

En la mateixa línia, Alacant és la província espanyola amb més vivendes turístiques (35.716) mentre que, per comarques, la Marina Alta acumula la quarta part de tota l’oferta valenciana, seguida a certa distància del Baix Maestrat i la Marina Baixa. 

La prova és que 11 dels 20 municipis valencians amb més habitatges turístics estan a la Marina Alta. I si analitzem els 18 que tenen més del 5 % de totes les vivendes del seu terme municipal dedicades al turisme, a la Marina Alta hi ha 10 casos, a la Marina Baixa 4 i al Baix Maestrat 3. La llista la completa Xulella, als Serrans. Aquesta localitat representa un cas ben singular perquè, a més de ser l’única d’interior amb un percentatge tant elevat d’habitatges turístics, està en risc de despoblament, segons els paràmetres de la Generalitat.

Tot i la puixança de les vivendes turístiques, encara hi ha 92 municipis valencians que no tenen registrada ni una sola plaça en aquest sector. Els trobem, sobretot, a les comarques del Comtat, l’Alt Millars, l’Alt Palància i la Plana d’Utiel. A més distància, també hi ha municipis menuts de la Costera, la Vall d’Albaida i la Ribera Alta.

En aquest mapa interactiu es poden consultar totes les dades sobre habitatges turístics dels 542 municipis de la Comunitat Valenciana, bé usant el buscador en forma de lupa o bé navegant sobre el mateix mapa. La gradació de colors representa el percentatge de vivendes turístiques respecte al total de cases de cada municipi. Quan més fosc, la relació és més elevada.