La votació sobre el canvi a la jornada continuada tensa la pau a l'escola
Les famílies de més de 200 centres d'infantil i primària decideixen dilluns si canvien els menors a una jornada intensiva sense vesprades lectives, un debat sense resoldre que causa tensions a la comunitat escolar
A quina hora dinaran els menuts? Quines extraescolars s'oferiran? Els afectarà el rendiment escolar? Augmentarà la fatiga? Qüestions com aquestes monopolitzen les converses entre les mares i pares dels 204 centres valencians d'Infantil i Primària ―cinc d'ells concertats― que estan cridats el pròxim 11 d'abril a votar sí o no al canvi en la jornada continuada.
La reorganització horària, aparcada per la covid, s'ha reactivat enguany a través d'una nova orde de la Conselleria d'Educació, que també obri la porta a una tercera opció, la mixta, que permet combinar la intensiva de matí amb sessions de vesprada. La votació podria invertir la relació de forces actual, on la jornada partida és majoritària a la Comunitat Valenciana. La cursen 787 centres (el 54,8%) enfront dels 650 que ja han fet el canvi (45,2%). Però la distribució és desigual: la intensiva és majoritària a Alacant, on ja l'apliquen set de cada deu dels centres sostinguts amb fons públics. En els privats és una modalitat residual.
El temps transcorregut des de l'última ronda de votacions, el 2016, no ha calmat el debat entre partidaris i detractors, ni ha resolt de manera categòrica el dubte principal: en què beneficia als menors ajuntar tota la càrrega lectiva i retardar més enllà de les 14 hores (alumnat infantil) o fins i tot de les 15 hores (en alguns torns de primària) el menjador.
Els quadres docents aposten en massa pel canvi, amb el suport de famílies que veuen en les vesprades sense classe un avantatge per a la seua conciliació. Enfront, altres mares i pares miren amb recel una reagrupació horària que beneficia les condicions laborals dels mestres i genera dubtes sobre la continuïtat del menjador o la qualitat de les extraescolars.
L'alumnat, a càrrec de monitors de tres a cinc
Aquestes activitats són claus en l'equació del canvi de jornada, ja que els centres estan obligats a oferir-les de manera gratuïta, a costa del pressupost del menjador i a través dels monitors d'aquest, a les famílies que no poden arreplegar els fills abans de les 17 hores.
Ací comença el primer punt de fricció. "L'alumnat del menjador cau de manera vertiginoa i fa difícilment sostenible que continue i si ho és, per al que no dona el pressupost, és per a pagar activitats de qualitat", assegura Rubén Pacheco, el president de la Confederació de Mares i Pares Gonzalo Anaya, la majoritària a la Comunitat Valenciana. La confederació fa campanya contra el canvi, perquè entén que no garanteix cap millora als escolars i creu que pot agegantar, des de l'escola pública, l'escletxa social: les famílies amb més recursos acaben renunciant a les activitats gratuïtes, arrepleguen els xiquets abans i paguen extraescolars de qualitat fora; els que hi queden passen les últimes dues hores de cada dia fent dibuix, ball, jocs de taula, o relaxació en tallers impartits pels monitors. Les ampes també poden organitzar extraescolars de pagament en l'última hora.
Si el projecte que es presenta és de qualitat, el canvi és bo; si el disseny és mediocre serà roí
El risc de la desigualtat social l'han destacat investigadors com l'expert en didàctica i organització escolar de la Universitat de Màlaga Miguel Sola Fernández, en la revisió de la jornada continuada a Andalusia, però també l'anàlisi internacional de la situació dels escolars que ha fet l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, l'OCDE.
"Els beneficis són sempre en referència a la conciliació familiar. Quan el centre s'organitza en jornada continuada hi ha diferents horaris per a tornar a casa", defén des l'STEPV, el sindicat majoritari a l'ensenyament, Alejandro López, portaveu a les comarques del Nord. L'experiència en la seua escola, a Castelló de la Plana, ha sigut positiva i no ha afectat el menjador. Creu que la controvèrsia sobre les extraescolars és independent del canvi de jornada perquè ja està en el model actual.
Laura, membre de l'Ampa d'un xicotet municipi de la Ribera Alta, que ens demana mantindre l'anonimat, ha reconegut a À Punt que s'ha penedit d'haver impulsat el vot des del consell escolar el 2016. El projecte "sonava molt bé", però les activitats que els presentaren ―com educació emocional o lògica matemàtica― no arribaren a implantar-se. "Les millores no s'han complit, el menjador s'ha buidat i s'està fent una guàrdia i custòdia de l'alumnat, que passa el temps dibuixant o avançant deures".
El problema no és la jornada escolar, sinó les jornades laborals dels pares i mares
No és aquesta la impressió que ha tingut la mestra Inés Pérez en l'implantació de la jornada intensiva al CEIP Lluís Vives de la ciutat València, segons va explicar aquest dimecres en una jornada informativa organitzada per les ampes del districte de Patraix de València. Assegura que el claustre "va dissenyar un programa d'extraescolars de qualitat" i va preocupar-se perquè molts monitors tingueren alguna formació pedagògica. "Si el projecte que es presenta és de qualitat, el canvi és bo, si el disseny és mediocre serà roí", va advertir a les famílies que dubten sobre el seu vot.
Controvèrsia sobre el rendiment escolar
L'experiència de les escoles públiques d'Alacant, que van sumar-se en massa a la jornada continuada fa sis anys, tampoc no han dissolt la descofiança d'una part de la comunitat escolar. Les enquestes de satisfacció amb què s'avalen els presumptes beneficis contrasten amb els resultats dels escassos estudis interns que ha fet públics la Conselleria d'Educació. El departament va valorar en negatiu la implantació experimental a 31 centres en els cursos 2013/2014 i 2014/2015. L'ús del menjador va baixar un 18% el primer any. El segon curs, el descens va arribar al 30%, passant de 4.007 a 2.997 comensals. El mateix va passar amb les extraescolars, la participació en les quals va decaure al 25% en el segon any d'intensiva.
En paral·lel, es va constatar una caiguda del rendiment escolar en matemàtiques i competència lingüística. Tanmateix es va considerar que les diferències eren menors i no es podia establir una relació causa-efecte amb el canvi de jornada.
Els beneficis són sempre en referència a la conciliació familiar (...) En general ens arriben bones experiències. Avaluar com està funcionant no ens ha d'asustar
Aquesta manca de posicionament d'Educació, i la prudència de la pedagogia, la psicologia o la sociologia a falta de més estudis al conjunt de l'Estat abans de poder emetre un dictamen concloent, no ha frenat els centres. "Vam veure que hi havia molts estudis a favor i altres en contra", explica Alejandro López (STEPV), que va participar com a mestre en el procés d'implatació a la seua escola. Reconeix que si van donar el pas és perquè "sabem que no afecta significativament el rendiment de l'alumnat i, en canvi, sí que trobem l'avantatge de la conciliació".
En un treball a partir d'una enquesta i entrevistes a docents de tot Espanya publicada a la Revista Complutense d'Educació el març de 2017, els autors destaquen que la preferència per la continuada semblava motivada més "per interessos de tipus laboral que per raons relacionades amb l'aprenentatge o el rendiment de l'alumnat", advertint que les percepcions subjectives de satisfacció dels docents contrastaven amb les dades de fracàs escolar, que havia augmentat en la majoria de les autonomies que han generalitzat el canvi.
No obstant això, en l'argumentari que els centres traslladen aquests dies en presentacions i prospectes apareix sovint la justificació en una millora del rendiment escolar per la reorganització horària. Una afirmació que, com a mínim, posa en dubte la literatura científica, que desconfia de les enquestes de satisfacció que exhibeixen els centres. En una revisió recent dels estudis publicats a Espanya i Europa sobre l'impacte de la continuada, el catedràtic de Sociologia de l'Educació Rafael Feito conclou que "No sols no existeix, fins ara, cap investigació que demostre que la continuada millora el rendiment, sinó que fins i tot alguns dels estudis que, d'acord amb els defensors de la jornada continuada avalarien tal afirmació, diuen justament el contrari".
No existeix cap investigació que demostre que la contínua millora el rendiment
Des de l'STEPV, López coincideix en la necessitat d'una avaluació més precisa de l'evolució de la implantació del canvi als centres. "La informació que ens arriba són bones experiències. Trobem pocs penedits. Fer un mapa de com està funcionant no ens ha de fer arrere".
Fatiga, atenció i trastorns alimentaris
La Societat Valenciana de Pediatria ha entrat en la qüestió posicionant-se en contra de la intensiva perquè entén que contradiu els ritmes biològics i d'atenció de l'alumnat, que arriba més fatigat a les últimes hores del matí, però recupera la concentració després de la pausa per a dinar, amb un punt àlgid d'atenció a les 16 hores. Així ho defén l'expert en son i cronobiologia infantil Gonzalo Pin, citant estudis propis i d'autors com François Testu, José Antonio Caride i Josep Maria Asensio a escoles i centres de secundària.
Aquestes investigacions relacionen la falta de descans amb el risc de trastorns del comportament, fracàs escolar o problemes nutricionals. Així mateix, qüestionen l'efecte dels diferents horaris d'eixida en la socialització de la comunitat escolar, començant pels xiquets i xiquetes. "L'alumnat [d'intensiva] dorm menys, fa més deures a casa i dedica més temps a les pantalles que el de la [jornada] partida", conclou el sociòleg de la Universitat de València, Daniel Gabaldón, en un estudi sobre els temps de la població d'entre 10 i 18 anys.
Estem escolaritzant xiquets com si foren persones majors
Catalunya s'ha pres seriosament les advertències fins al punt de frenar la implantació de la jornada intensiva en primària i anunciar la reversió als instituts, on la considera encara més perjudicial. Aquesta comunitat autònoma és una de les poques, juntament amb el País Basc, que no ha generalitzat el canvi. A la Unió Europea la continuada es minoritària i els països que l'apliquen, com Alemanya o Finlàndia, sotmeten l'alumnat a una càrrega lectiva diària menor. Com és possible? Perquè el calendari té més setmanes de classe.
"Estem escolaritzant xiquets com si foren persones majors ―raonava la mestra pedagoga Ana Ancheta en la jornada informativa celebrada a Patraix―. Si ningú de nosaltres aguantem huit hores tancats entre quatre parets, perquè pensem que és el millor per a elles i ells? Les necessitats de descans o repòs, no desapareixen de la guarderia a l'escola perquè u ho diga".
L'alumnat [d'intensiva] dorm menys, fa més deures a casa i dedica més temps a les pantalles que el de la partida
"Tot ho carreguem al coll de les famílies i els xiquets, i com que estem acostumats la cosa tira avant. Però això no ha de ser així. Els xiquets i xiquetes necessiten temps per a ser xiquets, de socialització, i l'escola és un element de socialització fonamental", apunta des de la confederació d'ampes Rubén Pacheco.
Més fàcil votar-la que revertir-la
La Conselleria d'Educació renuncia a posicionar-se i afirma que si ha reactivat el procés és perquè docents i famílies puguen canalitzar les demandes dins de l'autonomia del centre. Tanmateix, la normativa publicada enguany elimina la garantia de revisar la jornada cada tres anys i deixa en l'aire l'avaluació externa que Educació va comprometre a les famílies en la implantació de 2016, segons denuncia la Confederació Gonzalo Anaya. En declaracions a À Punt el president de l'agrupació d'ampes assegura que "s'ha enganyat les famílies". Parla de "vulneració de drets" i "d'inseguretat jurídica". Dies després de l'entrevista, la confederació ha demanat la nul·litat, via recurs administratiu, per les correccions d'última hora de la normativa i la desprotecció, en horari de menjador, de l'alumnat amb necessitats especials.
La Gonzalo Anaya critica particularment el moment i lamenta que el decret s'haja publicat al febrer, amb restriccions encara vigents per la pandèmia, que han perjudicat la preparació dels projectes i el debat al centres. "Està generant molts conflictes en la comunitat educativa, i no estem per a això", adverteix Rubén Pachecho, que diu sentir-se "profundament decebut per la conselleria" i atribueix les presses a la proximitat de l'any electoral.
Estem decebuts. S'ha enganyat a les famílies
Discrepa Alejandro López de l'STEPV, que insta a "no barrejar coses". Coincideix, però, en constatar tensions a la comunitat escolar i en retraure a la conselleria no haver donat més temps per a la preparació dels projectes de reorganització horària, si bé considera que l'any és oportú perquè el procés feia ja dos anys que estava parat.
El recurs als jutjats ha sigut, de moment, l'única via de reversió a la Comunitat Valenciana, una vegada implantada la continuada, com ha passat a dos CEIP d'Alacant per defectes en el calendari i procediment. Els dos, però, han tornat a demanar votar la intensiva. El canvi a la continuada l'activen els consells escolars dels centres, quan la representació de les famílies accepta ―sinó la impulsa― que la consulta es trasllade a l'escola. No opera amb la mateixa agilitat en sentit contrari, ja que mares i pares no sumen majoria de dos terços que requereix la reversió i en la pràctica la fan impossible. Cal un 55% de vots favorables del cens escolar per a aprovar el canvi en una consulta que computa en negatiu l'abstenció. El sindicats majoritaris de docents, STEPV i AMPE consideren que la garantia es massa exigent i defenen que el canvi s'aplique amb l'aprovació del consell escolar, sense necessitat de passar a votació al conjunt de les famílies.
La reivindicació, també laboral
"La conselleria ens ha tirat als lleons", explicava el mestre que moderava la jornada informativa de Patraix, que va reconéixer que el canvi és també "una reivindicació històrica". Molts experts adverteixen que la barreja de motius laborals i pedagògics intoxica el debat. "Mentre les famílies creuen estar parlant d'un tema educatiu, en realitat, els professionals estan defensant una millora de les condicions laborals", escrivia la professora Consuelo Escudero en una investigació sobre el pas de [la jornada] partida a la continuada a les escoles d'Elx (Vinalopó Mitjà) al 2016. Criticava que sovint no es produeix un autèntic debat i es presenta informació esbiaixada i parcial. Al final, raonava, "la confiança depositada en l'opinió professional dels docents porta a les famílies a decantar-se pel canvi d'horari".
S'ha plantejat com una falsa dicotomia que enfronta inútilment la comunitat educativa
Autors com Feito adverteixen de la "prevalença d'interessos corporatius" i arriben a parlar "d'abús d'autoritat moral". L'expresident de CEAPA, Francisco Delgado, lamenta que la jornada escolar acaba barrejada amb la jornada laboral, "per a aconseguir legítimes condicionals laborals del professorat" i acusa els poders públics d'una "greu deixadesa de funcions" per permetre-ho.
Un debat mal plantejat
Sense un pronunciament clar de les autoritats educatives, moltes famílies han de fer un buidatge en les rutines diàries per a processar muntanyes d'opinions, articles i estudis.
L'expresident de CEAPA Francisco Delgado, que fou membre del Consell Escolar de l'Estat, va advertir en Quaderns de Pedagogia, el 2007 que el debat estava mal plantejat com una falsa dicotomia, que "enfronta inútilment la comunitat educativa". Entenia que "s'ha començat la casa per la teulada", perquè la qüestió s'havia de situar en una nova organització del temps escolar, aportant flexibilitat real ajustada a les característiques de cada centre i alumne, i que abans de plantejar canvis caldria saber "quina escola volem i per a què".
"La simplificació del debat", estima en una anàlisi retrospectiva la investigadora sobre temps i conciliació, Elena Sintes, "ha obviat que els horaris escolars no es poden tractar aïlladament, sense tindre en compte l’entorn social en què estan immersos ni, encara menys, les conseqüències socials que deriven d’establir un model de temps escolar o un altre" (...) El problema no és la jornada escolar, sinó les jornades laborals dels pares i mares".
L'interés del menut està per damunt de qualsevol normativa, de les legítimes reivindicacions dels docents i de les rutines de mares i pares
"Acabar abans, per a què?", es preguntava ja el 1999 la professora de Psicologia de l'Educació de la Universitat Autònoma de Madrid, Elena Martín, en un article d'opinió, que instava a "reconsiderar les necessitats infantils" i advocava per separar l'horari laboral dels docents de la jornada lectiva de l'alumnat.
Proposava una solució a la discussió, en la jornada de Patraix, la pedagoga Ana Ancheta. La investigadora valenciana recomanava resituar la mirada en els xiquets i xiquetes abans de votar en consciència. "L'interés del menut està per damunt de qualsevol normativa, de les legítimes reivindicacions dels docents i de les rutines de mares i pares".
[À Punt ha intentat incorporar la veu de la Conselleria d'Educació al reportatge, però el departament ha renunciat a participar-hi].
