Xàbia reviu la tradicional escaldada de la pansa
Este diumenge el riurau de Seniola del municipi és escenari del mil·lenari procés, mentre que altres poblacions de les comarques centrals ho faran en les pròximes setmanes
Amb l'arribada de l'agost ressorgeix a diversos municipis de la Marina Alta, la Safor i la Vall d'Albaida l'escaldada de la pansa, el mil·lenari procés per a assecar el raïm moscatell. La primera població que recupera esta tradició és Xàbia (Marina Alta), que este diumenge acollirà al riurau de Seniola una escaldada oberta a tothom.
La caldera, de fet, està encesa des de mitjanit, i estarà des de les 8 fins a les 11 hores del matí duent a terme el procés d'escaldat. Els i les assistents podran portar el seu propi raïm moscatell i aprofitar l'ocasió per a escaldar-lo. A més, també hi haurà parades de fruita i verdures que oferiran els seus productes.
Altres poblacions de la Marina Alta i la Safor celebraran la seua pròpia escaldada durant els caps de setmana de final d'agost i inici de setembre. Una de les escaldades més representatives és la que té lloc durant l'últim cap de setmana d'agost a Jesús Pobre, a Dénia, en la coneguda com a Fira de l'Escaldà. El procés es fa al Gran Riurau del Senyor de Benissadeví, també nomenat riurau del Senyoret o riurau Gran, una de les construccions d'este tipus més grans que es conserva.
Teulada i Pedreguer (Marina Alta), Montitxelvo (Vall d'Albaida) o Ròtova (Safor) són altres dels municipis que en les pròximes setmanes recuperaran esta tradició perduda al llarg del temps que va alimentar tantes generacions de valencians i valencianes que van decidir embarcar-se en este pròsper negoci.
L'escaldada, un procés amb molta història
Hi ha testimonis del treball de la pansa a la Marina Alta almenys des d'època romana. Al Museu Etnològic de Dénia podem trobar vestigis que confirmen que els romans fabricaven àmfores per a l'exportació de vi i escaldaven la pansa al segle II dC. Però va ser especialment durant el segle XIX quan aquesta indústria va viure el punt de màxima esplendor.
L’escaldada, que tenia lloc a finals d'agost, començava amb l’encesa del forn i omplint la caldera amb aigua i herba olivarda per a donar-li a la pansa el color daurat. A continuació, s'hi afegia el lleixiu o sosa càustica, que accelerava el procés d’assecament i aconseguia clivellar el fruit. Una vegada l’aigua de la caldera estava en ebullició, s’hi introduïa la cassa amb el raïm. La submersió era qüestió de segons, els necessaris per a clivellar els grans.
Finalment, els canyissos amb el raïm moscatell es depositaven al sequer, on havien de romandre entre nou i deu dies per a convertir aquell raïm en pansa. Però un ruixat d’estiu podia desbaratar tota la producció; per això van nàixer els riuraus, per a poder aixoplugar el fruit en cas de necessitat. Els canyissos amb el raïm es refugiaven sota el sostre del riurau quan hi havia pluja o humitat i tornaven a posar-se a l’exterior quan la tempesta havia escampat.
D'esta manera, moltes famílies de la Marina Alta van poder guanyar-se la vida gràcies a la pansa, un producte que s'exportava arreu del món i que va esdevenir la indústria principal de la zona durant vora dos segles.
