Les xarxes 'despullen' la fruita contra el plàstic

Entrar a qualsevol supermercat i veure tots els aparadors de fruita i verdura plens de plàstic és una imatge habitual. Tomaques, fruita tallada, xampinyons i encisams envoltats d’aquest material. Un fet que va despertar l’acció d’una enginyera, Isabel Vicente, i de Fernando Gómez i Patricia Reina, del web vivirsinplastico.com, que han llançat en xarxes socials la campanya #DesnudaLaFruta per a denunciar, amb imatges, aquest fet.

Una iniciativa a què s’ha afegit Greenpeace. “Els envasos de fruita i verdura no són necessaris, perquè la mateixa corfa o la pell de la fruita la protegeix”, comenta Nadia González, responsable de la Unitat Digital de Greenpeace, en la secció de xarxes de Les notícies del matí. L’ús de plàstic és un gran problema mediambiental. Segons l’ONU, el 2050 hi haurà a la mar més tones de plàstic que peixos. A més, es tracta d’un material que no és biodegradable; només es descompon en partícules més menudes. 

En aquest sentit, l’organització ha llançat la seua campanya “Maleït plàstic”. Segons assenyala Nadia González, la iniciativa va dirigida en una triple direcció: el consum personal, és a dir, que es prenga la decisió, no només de reciclar sinó de reduir el consum de plàstics d’un sol ús; per altra, la pressió als supermercats, i també cap a les marques que no paren de produir plàstic.

Al cap i a la fi, es tracta de convéncer la ciutadania perquè es prenguen decisions conscients de compra i s'evite l’ús d’aquest material; també, de convidar als supermercats a substituir el plàstic per la venda de productes a granel, de manera que no es generen residus. “El que cal promoure és la reducció dràstica del consum de plàstic en el dia a dia”.

El plàstic que no es recicla

Nadia González explica que, encara que es llancen els envasos i productes amb plàstic al contenidor groc, hi ha un percentatge que mai es podrà reciclar. Són els elements més menuts, aquells que el sistema no pot transformar. Segons Greenpeace, només es recuperen per a ser reciclats un 25,4% dels envasos. La resta acaben als abocadors, soterrats, cremats o a l’entorn natural. A la Unió Europea, cada any acaben a l’oceà entre 150.000 i 500.000 tones de plàstic.