La zoonosi: com ens contagien els animals?

És freqüent la transmissió de malalties dels animals als humans? Per què es vincula la pigota als micos si són els rosegadors els que la transmeten actualment? Són algunes de les preguntes que es plantegen molts aquests dies, en què la pigota dels micos ha passat de ser una malaltia pràcticament desconeguda als països desenvolupats a ser una nova malaltia contagiosa, que molts miren de reüll pel desconeixement que suscita.

Més enllà del nom, la preocupació per la pigota dels micos té també un vessant animal. De fet, les autoritats sanitàries europees han proposat que els contagiats posen també en quarantena les seues mascotes.

Però no sols això. Pel que fa a la seua denominació, la vinculació amb el món animal és reveladora, encara que a hores d'ara també els rosegadors poden transmetre aquesta malaltia. “Es coneix com a pigota dels micos perquè es va descriure per primera vegada en micos, però sol passar als rosegadors”, aclareix a À Punt Rafael Toledo, catedràtic de Parasitologia de la Universitat de València.

El punt inicial de la infecció és el món animal, però és habitual la transmissió de malalties pròpies dels animals a les persones? La pigota dels micos s’emmarca en la zoonosi, és a dir, en les malalties pròpies dels animals que acaben contagiant-se l'ésser humà. És una situació més freqüent del que pot semblar, fins i tot en països amb bones condicions d’higiene.

De fet, el 75% de les malalties que pateix la ciutadania tenen un origen animal, és a dir, han acabat estenent-se entre la població a partir del contagi d’un animal. La raó és que els exemplars tenen bacteris, virus i paràsits. De vegades, per al món animal són inofensius, però per als humans, no. Per això, en arribar a una persona, acaba convertint-se en una malaltia encara que haja afectat els animals.

En aquest cas, com transmeten els animals aquestes patologies? És el contacte l'única manera d’agafar una malaltia pròpia dels animals? Només estan en risc les persones que tenen un contacte directe amb els animals, com els veterinaris? Aquestes són només una part de l’allau de preguntes que han vingut al cap a molts espectadors que aquests dies comencen a escoltar notícies sobre la pigota dels micos.

Els animals solen transmetre les seues malalties a l’espècie humana quan la mosseguen, la toquen o, fins i tot, si una persona ingereix, sense adonar-se’n, restes d’excrements animals.

Però no sols això. Els insectes també poden convertir-se en vector de transmissió de malalties del món animal a l’humà, per exemple, si piquen primer un animal infectat i posteriorment piquen una persona. En aquestes ocasions, i una vegada contagiada una persona, el contagi d'humà a humà, de vegades, és massiu.

Quasi tres milions de víctimes anuals

Les dimensions de la zoonosi al món són més significatives del que pareix. En tot el planeta, 2,7 milions de persones moren a l'any a causa de malalties zoonòtiques que, segons l'Organització Mundial de la Salut, estan en augment.

Algunes d’aquestes malalties mortals són tan antigues com la pesta, però unes altres ens sonen a emergències molt recents: la grip aviària o la grip porcina, l'Ebola, la sida o, fa no res, la covid. El motiu? L'augment de població humana, que ens fa envair espais animals i tindre més contacte amb ells.

Per això, a causa de la zoonosi i arran dels casos de la pigota dels micos que s’estan detectant les últimes setmanes, el Centre Europeu de Malalties Contagioses ha proposat no només la quarantena de persones contagiades, sinó també dels animals que conviuen amb les persones infectades.

En aquest sentit, l’expert en Parasitologia de la Universitat de València apunta que, per exemple, les mascotes que conviuen amb una persona contagiada de la pigota dels micos “poden convertir-se en una font de transmissió de la malaltia”. La pigota dels micos té una alta transmissibilitat entre animals, especialment els rosegadors.