Espanya va patir en 2020 la segona major caiguda en esperança de vida de l'OCDE

L'elevada mortalitat pel coronavirus a Espanya l'any passat va provocar la segona baixada més gran en l’esperança de vida de tots els països de l'OCDE, només superada pels Estats Units. Això va fer que passara de la tercera a la huitena posició.

L'esperança de vida a Espanya en 2020 es va reduir en 1,5 anys i va quedar en 82,4 anys, de manera que es van situar per davall no sols el Japó i Suïssa, que ja hi estaven en 2019, sinó també Noruega, Islàndia, Israel, Suècia i Itàlia.

En l'informe sobre salut publicat aquest dimarts, l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) assenyala que únicament els Estats Units van registrar una caiguda encara més pronunciada, d'1,6 anys. Aquest país es va quedar en un nivell més d'un any per davall del que tenia en 2010.

Espanya, igual que altres països on va haver-hi reculades significatives en 2020, com Polònia (va perdre 1,3 anys), Itàlia (1,2) i Bèlgica (1,2), ha tornat a les xifres que tenia una dècada abans.

Els únics que van escapar al descens de l'esperança de vida –dels membres de l'OCDE per als quals hi ha xifres disponibles– van ser Costa Rica, el Japó, Noruega, Dinamarca, Finlàndia i Letònia.

La primera onada, causant de les males xifres a Espanya

Federico Guanais, un dels autors de l'informe, puntualitza que el fort impacte negatiu en l'esperança de vida a Espanya en 2020 es deu a la molt elevada mortaldat durant la primera onada, a la primavera de l’any passat.

La situació després –afig Guanais– ha sigut molt diferent, sobretot a partir de l'estiu de 2021, ja que Espanya s'ha convertit en el tercer país amb la taxa de cobertura de vacunació més elevada, després de Portugal i Islàndia. En concret, un 79,8% de la població tenia completada la pauta de vacunació amb data 1 de novembre, enfront del 65% de mitjana en l'OCDE.

Guanais recorda que, encara que les vacunes no aconsegueixen evitar molts contagis amb la variant delta, com ho posa en evidència el cas del Regne Unit –que viu un fort repunt de contagis–, sí que tenen efectes molt nets en la disminució de les hospitalitzacions i de les morts.

Als 38 països de l'organització s'han comptabilitzat fins a mitjan octubre d'aquest any 110 milions de contagis i 2,1 milions de defuncions, cosa que es tradueix en una mitjana de 1.370 morts per Covid per cada milió d'habitants.

Espanya està clarament per damunt d'aquesta mitjana, amb uns 1.800 morts de forma acumulada per cada milió d'habitants, però també molt per davall d'Hongria, que supera els 3.000, i de Colòmbia, Bèlgica, Itàlia, Mèxic, els Estats Units i el Regne Unit, que sobrepassen el llindar dels 2.000.

L'excés de mortalitat a Espanya supera la mitjana de l'OCDE

Si s'examina l'evolució de tota la mortalitat, i no sols la directament atribuïda a la Covid –que en certs casos està subestimada pels pocs tests que es fan–, a Espanya ha crescut un 18% entre 2019 i 2020 respecte al període de referència de 2015-2019. En el conjunt de l'OCDE, l'increment ha sigut de l'11%.

Els autors de l'informe subratllen que l'epidèmia ha pertorbat l'atenció sanitària, malgrat que a la major part dels membres de l'OCDE la cobertura és universal. A tall d'exemple, la detecció del càncer de mama es va reduir en cinc punts percentuals en 2020. Els temps d'espera per a operacions no urgents s'ha incrementat fins a 58 dies per a una intervenció de maluc i 88 dies per a una de genoll.

Les consultes presencials van caure en set dels huit estats per als quals hi ha dades, i en particular a Xile i a Espanya, amb baixes que arriben al 30%. No obstant això, la falta de presencialitat ha quedat compensada en part per les consultes telemàtiques.