Les aurores, visibles a Espanya a causa d'una tempesta solar

Les aurores es formen quan el Sol emet gran quantitat de partícules carregades cap a la Terra arran d'erupcions solars, ejeccions de massa coronal o vent solar. Les aurores boreals es formen a l’hemisferi nord, però és inusual veure-les en latituds tan meridionals com les que s'han pogut veure aquests dies fins i tot a la península Ibèrica.

Les partícules despreses pel Sol viatgen per l’espai fins a impactar en la magnetosfera, el camp magnètic que envolta el nostre planeta i que ens protegeix d’aquest tipus de partícules carregades desviant-les cap als pols. Per això es veuen normalment des dels cercles polars. Però en algun moment, al llarg del temps, aquestes aurores s'han pogut veure en latituds més baixes. 

Enric Marco, del Departament d'Astronomia i Astrofísica de la Facultat de Física de la Universitat de València, ha explicat que, "quan és molt gran, pot escampar-se per tot Europa o fins i tot a l'Amèrica del Nord, com ocorre ara". A la Comunitat Valenciana es tenen registres de dos grans observacions molt similars: una el 1938 i una altra el 20 de novembre del 2003, vista des de l’observatori d’Ares dels Oms, on Joanma Bullon la va fotografiar. 

També s'han pogut observar en altres punts de la Península, només fa uns dies. De fet diumenge la NASA va triar com a imatge del dia la fotografia d’una impressionant aurora boreal capturada des de l’estació del Casar de Cáceres, a Extremadura. Aquest espectacle de la naturalesa també s'ha pogut observar més al sud, tal com ens mostren les càmeres de l’observatori de Calar Alto, a Almeria. "La trajectòria de la Terra, per sort, no està en el camí de la tempesta solar i passa més desapercebuda", ha reflexionat Marco.

La presència d’aquestes últimes aurores boreals al cel peninsular ha sigut possible per l’expulsió d’una enorme quantitat de plasma procedent de la corona solar cap a l’espai, fa just una setmana.