Dimarts de superlluna

La lluna plena d'aquest dimarts 19 de febrer serà un poc diferent de les habituals. No es tracta de cap fenomen extraordinari, simplement es veurà més gran que habitualment, és a dir, tindrem superlluna, un terme que s'ha popularitzat de valent durant els últims anys. Aquest fenomen ocorre quan coincideix la fase de lluna plena amb el punt més pròxim de la seua òrbita respecte de la Terra, anomenat perigeu.

La Lluna tarda 27,32 dies a completar la seua òrbita al voltant de la Terra i durant aquest temps tenim un perigeu i un apogeu. Però l'òrbita lunar no és fixa, i hi ha pertorbacions que l'alteren, com poden ser la inclinació terrestre o la distància al Sol. És per això que hi ha un màxim i un mínim de distància anual, i justament aquest dimarts és el dia de tot l'any en què la distància entre la Lluna i la Terra és mínima, en concret, 356.761 km.

La força que exerceix la lluna sobre les masses d'aigua és la causant de les marees. Doncs bé, durant les superllunes es donen les marees més grans de tot l'any, i és que s'uneixen dos factors:

• Amb la lluna plena, la Terra es troba alineada entre el Sol i la Lluna, i per tant la força d'atracció entre els tres astres és màxima. Fruit d'aquesta atracció tenim les anomenades "marees vives".

• Però, a més a més, amb la superlluna, com que ens trobem al perigeu, la distància a la Lluna serà molt menor que la normal, i per tant la força d'atracció gravitatòria serà més gran. En aquest cas, tindrem les anomenades "marees de perigeu", que són les més altes de l'any.