Energia hidroelèctrica

Una massa estàtica d’aigua té energia potencial pel fet d’estar en una certa altura, i es pot convertir en energia cinètica quan es posa en moviment en caure per gravetat. Per fer la conversió de l’energia cinètica de l’aigua a energia elèctrica, es necessiten grans instal·lacions que anomenem centrals hidroelèctriques.

Qualsevol central hidroelèctrica té un funcionament molt semblant. L’aigua fluint a una certa velocitat espenta les pales d’una turbina, que fa girar un generador per a produir electricitat. La quantitat d’energia elèctrica que es genera depén, fonamentalment, de l’altura del salt i la quantitat d’aigua que travessa les turbines. 

Encara que el procés de conversió d’energia és fonamentalment idèntic, podem distingir tres tipus de centrals hidroelèctriques: de passada, d’embassament i de bombeig.

Central de passada o d’aigua fluida

Consisteix en la instal·lació de turbines directament al cabal d’un riu, preferiblement regular i que passe per un terreny accidentat, de manera que no es desvia el llit original. Les centrals de passada tenen un funcionament constant, encara que variable i, per tant, l’energia produïda no es pot adaptar a les necessitats energètiques.

Centrals de regulació o d’embassament

Aquest és el tipus de centrals més freqüent. L’aigua del riu s’emmagatzema en un embassament, bé natural o bé artificial, mitjançant la construcció de preses. Aquest mecanisme permet regular la producció d'electricitat graduant el cabal de l’aigua que passa per les turbines i llavors atendre les necessitats de la demanda energètica en cada moment.

Centrals reversibles o de bombeig

Aquestes centrals estan formades per dos embassaments a diferent altura. En hores de menys demanda energètica, s’utilitza electricitat sobrant disponible a la xarxa per a bombejar l’aigua de l’embassament inferior al superior. Una vegada tenim l’aigua en l’embassament de més altura, podrem aprofitar-la en hores de més consum energètic deixant-la caure. Les centrals de bombeig milloren l’eficiència del sistema elèctric en ser capaços d’emmagatzemar electricitat en forma d’aigua en un embassament.

A la Comunitat Valenciana hi ha setze instal·lacions minihidràuliques i set centrals hidroelèctriques, de les quals cal destacar el complex de Cortes - La Muela i la central nuclear de Cofrents, ambdues situades al riu Xúquer. La Muela és la major central hidroelèctrica de bombeig de tot Europa. Amb més de 1800 MW de potència total instal·lada és capaç de cobrir la demanda energètica de 6,75 milions de persones. Cofrents, al seu torn, és més coneguda per albergar la central nuclear més potent d’Espanya. L’energia nuclear sobrant és, sovint, utilitzada per a bombejar aigua als dipòsits hidràulics per a aprofitar-la en moments de més demanda energètica.

L’energia hidroelèctrica és la més important de totes les energies renovables. Açò es deu a l'alta eficiència, ja que entre el 90% i el 95% de l’energia de l’aigua és aprofitable i es pot convertir en electricitat. A causa de l'eficiència, l’energia hidroelèctrica és clau per a la transició energètica cap a la sostenibilitat i les energies renovables. El procés de conversió energètica és net, i redueix la dependència de combustibles fòssils i l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. La font d'energia, l’aigua, és un recurs inesgotable, renovable i constant, el que enforteix la seguretat del subministrament elèctric i ajuda a estabilitzar els preus en el mercat energètic. A més, les instal·lacions són duradores i tenen una llarga vida útil.

Amb tot això, l’energia hidràulica també presenta uns desavantatges clars que encara s'han de solucionar. Les construccions de grans centrals hidràuliques, preses i embassaments ocupen grans extensions. I a banda de l'impacte visual i paisatgístic, la descàrrega d’aigua provoca l’erosió del terreny i redistribueix les zones humides, un fet que afectant la flora i la fauna.