Evapotranspiració i desertització

Anomenem evapotranspiració a la suma de dos processos de pèrdua d’humitat de la superfície: evaporació de l'aigua del sòl i transpiració de les plantes.

Per una banda, l’evaporació és un procés físic en què l’aigua present als continents torna a l’atmosfera en forma de vapor d’aigua. Depén de factors com la radiació solar —que proporciona l’energia necessària per passar a vapor d’aigua—, la humitat de l’aire, la pressió atmosfèrica, el vent i la capacitat d’absorbir aigua de cada tipus de sòl.

Per una altra banda, la transpiració és un fenomen biològic pel qual les plantes alliberen per les fulles en forma de vapor part de l’aigua absorbida per les arrels. A més de dependre dels factors d’evaporació esmentats abans, tenim uns afegits, com la humitat de la terra o el tipus de planta. Hi ha plantes com els cactus acostumades a climes secs i àrids que perden menys aigua.

Encara que són dos processos diferents, és molt complicat mesurar-los per separat, i per aixìo normalment es consideren conjuntament i parlem d’evapotranspiració. 

L'augment de les temperatures i la falta d'humitat del sòl, producte de l'atenuació de les precipitacions, fa que la quantitat d'aigua que torna a l'atmosfera siga molt major que la precipitació anual, i això provoca la desertització de zones àrides, semiàrides i subhumides seques. Mirant el mapa de zones àrides, veiem que en més de dues terceres parts del territori espanyol hi ha risc de desertització.

La desertització provoca la pèrdua de territori útil destinat a l'agricultura. Per tant, l'anàlisi de l'ET és de molta importància, ja que estudiant els valors es pot optimitzar el consum d'aigua i millorar la productivitat dels cultius.