Directes
Ara en la televisió
A LA SACA
Ara en la ràdio
LÍNIA DE FONS (reemissió)

Fenòmens meteorològics extraplanetaris

06 PLANETA GANÍMEDES
16 de maig 2024 - 11:01

Parlem sempre de meteorologia a la Terra, ja que l’oratge influeix en el nostre dia a dia. Però en este cas el més important no està a l'interior. Estos són fenòmens atmosfèrics en altres planetes.

Tempesta hexagonal a Saturn

Es va descobrir a Saturn en la missió Voyager el 1981. Una diferència latitudinal dels vents genera esta figura hexagonal situada als pols.

Tempesta hexagonal produïda als pols de Saturn

Fortíssimes marees a Io

Com que Io és el satèl·lit més prop de Júpiter i, a més, els satèl·lits darrere d’ell en conjunt són molt massius, les forces de marea són tan fortes que l'estiren en dos extrems i generen una deformació. Això influeix notòriament en la seua escorça i apareixen nombroses erupcions volcàniques.

Imatges de les erupcions volcàniques a Io

Ganimedes té més aigua que la Terra

Tot i que la Terra és el planeta número 1 del nostre sistema solar capaç d'albergar vida, si mesurem la variació del camp magnètic de Júpiter en travessar-lo, tot suggereix que té un oceà subsuperficial de 800 km de profunditat. Hi ha molta més aigua que a la Terra.

Esquema descriptiu sobre l'interior de Ganimedes, satèl·lit de Júpiter.

Pluja de diamants a Neptú i Urà

A Urà i Neptú es donen condicions extremes de temperatura i pressió. Això produeix que els compostos orgànics a l'atmosfera es cristal·litzen en nanodiamants igual que ho fa el gel a la Terra.

Els mars de metà a Tità

Tità té una de les atmosferes més actives de tot el sistema solar. Amb una peculiaritat, els oceans d’este satèl·lit jovià estan compostos principalment de metà. És a dir, tota la dinàmica atmosfèrica recau en este compost orgànic de forma anàloga que ho fa l’aigua a la Terra. Podria este satèl·lit ser una font de recursos energètics en futures missions espacials?

TITAN

LTT9779b, un exoplaneta brillant

Reflecteix el 80% de la llum de l’estrela al voltant de la qual orbita. Un corrent ardent de metall i silicat —el material del qual està fet el vidre— sobresatura l'atmosfera de LTT9779b fins que es formen núvols metàl·lics que actuen com un espill.

 

Recreació de LTT9779 b orbitant al voltant de estel amfitrió

KOI-4878.01, habitabilitat

Segons l'arxiu de la NASA, si la seua presència es confirmara, KOI-4878.01 tindria un índex de similitud amb la Terra (IST) del 98%, el major detectat fins ara.

Recreació artística de KOI-4878.01