El gel del pol Nord guanya extensió
Després de trencar el rècord de mínima extensió de gel el mes de setembre, un vòrtex polar fort ha permés una major recuperació del gel marí hivernal.
La reducció del gel polar àrtic és un fet des de fa dècades i el passat mes de setembre va assolir la mínima extensió. La tendència no era bona en començar l'any 2022, però gràcies a la dinàmica atmosfèrica de les últimes setmanes, amb un vòrtex polar molt fort, gener ha acabat amb més gel marí. Concretament, segons dades del National Snow and Ice Data Center, al voltant de 1.388 milions de quilòmetres quadrats estaven coberts pel gel marí. Tot i la recuperació, cal recordar que aquesta superfície continua per sota de la mitjana compresa entre els anys 1981 i 2010.
Què és el vòrtex polar?
El vòrtex polar és un cicló situat entre l'alta troposfera i l'estratosfera, és a dir, a més de deu quilòmetres d'altura. El més significatiu és que engloba o reté una massa d'aire molt fred, envoltada per vents molt forts que giren en sentit contrari a les agulles del rellotge. Si aquest corrent es debilita, bàsicament per un calfament sobtat estratosfèric, podríem dir que l'aire fred vessa o s'expandeix cap a la troposfera, és a dir, cap a la capa de l'atmosfera més pròxima a la Terra. I a la troposfera interactua amb el corrent en jet. Recordem que el corrent en jet, o jet stream, és un flux d'aire que viatja d'oest a est a uns huit o deu quilòmetres d'altura. Generalment representa la separació entre l'aire fred d'origen àrtic i l'aire més càlid situat més al sud.
El vòrtex polar sempre s'accelera a l'hivern i es debilita a l'estiu a causa de la gran diferència de temperatura entre el pol Nord i l'equador. La inclinació de la Terra durant els mesos d'hivern provoca que els rajos solars incidisquen de forma més tangencial a latituds més altes i el refredament en aquestes zones és més efectiu.
Un vòrtex polar molt fort implica una circulació zonal. El corrent en jet guanya velocitat i no pot ondular-se. Això es veu traduït en estabilitat a les nostres terres. L'aire fred queda confinat a latituds majors i no hi ha descàrregues fredes cap a latituds més baixes.
Un vòrtex polar dèbil implica una circulació més meridional. En aquestes situacions, les masses d'aire polar es despengen i afecten latituds més baixes, mentre que corrents més càlides afecten punts més septentrionals.
Durant els darrers mesos d'hivern ha predominat un vòrtex polar molt fort que ha provocat que no hi haja hagut descàrregues fredes molt destacables sobre Europa o Amèrica. Aquesta situació ha esdevingut en un major refredament de l'Àrtic que s'ha vist traduït en una major extensió del gel marí.
