Què és l'efecte d'illa de calor urbà i com es pot combatre?

Què és una illa de calor urbana?

Les illes de calor són zones urbanitzades, majoritàriament ciutats, que experimenten temperatures més elevades que als seus voltants (pobles, zones residencials, zones agrícoles, etc.). Açò ocorre ja que estructures, com per exemple edificis o carreteres, absorbeixen i, posteriorment, reemeten la calor del Sol en major mesura que els paisatges naturals, com ara boscos o masses d’aigua. Llavors, les zones urbanes, on aquestes infraestructures estan molt concentrades i la vegetació és limitada, es converteixen en àrees de temperatures més elevades amb relació a les zones perifèriques, és a dir, esdevenen “illes” de calor.

Aquest fenomen es pot donar sota una gran diversitat de condicions: durant el dia o la nit (més de nit que de dia, de dia sol ser que no arriben les brises termoreguladores per efecte d'apantallament dels edificis), a les ciutats grans o xicotetes, a les zones suburbanes, als climes del nord o del sud, i en qualsevol estació; però és a les ciutats amb poblacions més grans i denses on s’experimenten les diferències de temperatura més grans. Tot seguit tenim tenim dos exemples d'illa de calor urbana al País Valencià, podent observar una diferència en les temperatures mínimes de 5 i 7 °C entre la ciutat i la perifèria a València i Castelló de la Plana, respectivament, però és un fenòmen que apareix en moltes altres ciutats de la comunitat.

D'altra banda, la recerca científica prediu que l’efecte d’illa de calor s’enfortirà en el futur a mesura que l’estructura, l’extensió espacial i la densitat de població de les zones urbanes canvien i cresquen, per tant, és molt probable que d'ací a uns anys aquesta diferència de temperatura siga major.

Causes de les illes de calor urbana

Existeixen diversos factors que contribueixen a la l'aparició de les illes de calor. Entre ells podem destacar els següents:

-Paisatges naturals reduïts en zones urbanes: la vegetació i les zones humides tendeixen a refredar l’aire, i conseqüentment produir una baixada de les temperatures. Mitjançant la transpiració de les fulles de les plantes o l'evaporació de l’aigua superficial del sòl, s'evita un calfament directe. A més, en haver-hi una menor quantitat d’arbres hi ha menys ombra, la qual cosa produeix que el sòl de les ciutats s’escalfe en major manera i tinguem menys espais on resguardar-nos.

-Propietats dels materials urbans: els materials artificials convencionalment utilitzats en la urbanització de les ciutats, com ara l’asfalt, solen presentar una baixa conductivitat tèrmica -sobretot els de superfícies fosques-, produint una pujada de les temperatures. Açò és degut al fet que aquest tipus de materials tendeixen a reflectir menys radiació solar i, conseqüentment, absorbeixen, retenen i emeten més calor en comparació amb les superfícies naturals. Sovint, les illes de calor es generen al llarg del dia i es tornen més pronunciades després de la posta de Sol a causa del lent alliberament de la calor per part dels materials urbans.

-Distribució urbana: tant les dimensions com l’espaiat dels edificis dins d’una ciutat poden influir en el flux de vent i la capacitat dels materials urbans d’absorbir i alliberar radiació solar. Per exemple, les ciutats amb grans edificacions i carrers estrets poden bloquejar el flux natural de vent que produiria efectes de refredament. A més, aquesta distribució urbana podria fer que les superfícies dels seus voltants esdevinguen grans masses tèrmiques que no poden alliberar la calor fàcilment. És per açò que és important fer plans urbanístics sostenibles que tinguen en compte tots aquests fets.

-Factor humà: algunes de les activitats que realitzem del dia a dia, per exemple utilitzar algun vehicle com a forma de transport o engegar l’aire condicionat, però sobretot a gran escala, com el funcionament d’instal·lacions industrials, fàbriques... entre d’altres, generen calor a l’entorn urbà i poden contribuir a l’efecte d’illa de calor.

Estratègies per fer front a les illes de calor urbà

Per tal de minimitzar l’impacte de les illes de calor moltes comunitats, entitats o governs estan prenent diferents mesures que aposten per un desenvolupament urbà més sostenible i de creixement intel·ligent. Algunes de les principals són les següents:

-Aprovació de plans de mobilitat sostenible: l’automòbil és un dels principals causants de la contaminació urbana ―emissió de diòxid de carboni, altres gasos d’efecte hivernacle i substàncies contaminants―, i contribueix a l’efecte d’illa de calor que suposa un augment de les temperatures (d'afegit, a agreujar tant la nostra salut com la del medi ambient). És per aquest motiu que cal apostar per les mesures que premien i promouen les formes de transport net i/o sostenible, a més de controlar i posar un límit d’emissions.

-Implantació d’una major àrea verda: tal com indicàvem anteriorment, l’augment de la cobertura vegetal i dels arbres pot reduir tant la temperatura de la superfície, com de l’aire. Per exemple, les superfícies amb ombra -la qual pot ser fàcilment produïda per la vegetació- poden presentar unes temperatures entre 11 i 25 °C més fredes que les temperatures màximes dels materials sense ombra, mentre que l'evapotranspiració de les plantes pot ajudar a reduir les temperatures màximes d’estiu entre 1 i 5 °C. En afegit, aquesta mesura també pot reduir l’escorrentia de les aigües pluvials i millorar la qualitat de l’aigua, protegir contra l’erosió i reduir el manteniment del paviment, millorar la qualitat de l'aire i disminuir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. Inclús pot arribar a suposar una millora de la qualitat de vida -els arbres i vegetació proporcionen un valor estètic, hàbitat per a moltes espècies, a més d'una reducció del soroll ambiental derivat de l'activitat humana.

Cadascú de nosaltres podem contribuir a aquesta causa mitjançant la instal·lació de les anomenades teulades verdes o cobertes ecològiques als nostres habitatges. Fer créixer una capa vegetal o, al cap i a la fi, un jardí -per exemple amb plantes, arbustos o herbes- en els nostres terrats produeix una reducció de la temperatura del sostre i de l'aire circumdant, a més de millorar la gestió de les aigües pluvials.

Les temperatures dels sostres verds poden ser d'entre aproximadament 15-20 °C inferiors a les dels utilitzats convencionalment i poden reduir la temperatura ambient fins 2 °C a tota una ciutat. En afegit, aquestes cobertes verdes poden reduir el consum energètic de l’edifici en un 0,7% -reduint la demanda d’electricitat i suposant un estalvi econòmic-.

-Instal·lació de sostres freds: hi ha materials i recobriments que reflecteixen significativament la llum i calor procedent del Sol, reduint-ne la temperatura dels sostres fabricats amb ells -és per aquest fet que s’anomenen “freds”-. Aquest tipus de sostres poden mantenir-se fins a 28-33 °C més frescos que els convencionals durant el període estival. Açò millora les condicions d’habitatge de l’edifici (salut i confort humà), a més de reduir considerablement la demanda i consum d’energia, suposant tant un estalvi econòmic com una reducció de la contaminació atmosfèrica i emissió de gasos d’efecte hivernacle.

-Utilització de paviments freds: aquest tipus de paviments inclouen tota una sèrie de tecnologies ja establertes o emergents que diferents entitats estan explorant com a part dels seus esforços per tal de reduir l’efecte d’illa de calor. Actualment, el terme fa referència als materials que reflecteixen una major quantitat d'energia solar, milloren l’evaporació de l’aigua o han sigut modificats d’alguna manera per mantenir-se més frescs que els paviments convencionals. Aproximadament el 30-45% del sòl d’una ciutat està cobert per paviment (voreres, aparcaments, carrers...), per tant, aquests representen un important element a tenir en compte a l’hora de mitigar l'illa de calor urbana.