L'energia mareomotriu

Les marees són un fenomen conegut des de l’antiguitat. Ja en el segle IV aC, l’explorador grec Pitees va assenyalar la relació entre l’amplitud de la marea i la fase lunar. No obstant això, no va ser fins a l’arribada d’Isaac Newton quan, en l'obra Philosophiae naturalis principia mathematica, es va abordar una descripció precisa d’aquest fenomen.

L’impacte de la Lluna en orbitar al voltant del nostre planeta no és insignificant. Aquest fenomen astrofísic implica la deformació que les masses oceàniques pateixen a causa del camp gravitatori de la Lluna. Aquesta genera una petita deformació el·lipsoidal, de manera que existeixen zones on el nivell del mar és màxim (plenamar) i, al contrari, zones on el nivell és mínim (baixamar). Este fenomen s’intensifica quan la Lluna i el Sol estan alineats i es forma el que es denominen marees vives.

En combinar-se el moviment de rotació de la Terra amb el de translació de la Lluna, tenim que el dia lunar té una durada d'aproximadament 24 hores i 50 minuts. En conseqüència, la durada entre plenamar i baixamar és de sis hores i dotze minuts. Llavors, sorgeix la idea d’una font d’energia renovable com és l’energia mareomotriu.

A més de desnivells, este procés cíclic i dinàmic genera fluxos d’aigua que es poden emprar per a la producció energètica. Podem distingir dos tipus de centrals mareomotrius existents: els generadors de corrent de marea i les preses de marea.

Els generadors de corrent de marea

Els generadors de corrent de marea fan servir l’ús d’energia cinètica de l’aigua en moviment en turbines. És semblant a l’energia eòlica, sols que el fluid en este sistema és l’aigua. Com que la potència està relacionada amb la densitat i la velocitat cúbica per a turbines amb la mateixa superfície i corrents per marea, amb una dècima part del vent es produeix la mateixa energia.

Preses de marea

El funcionament és semblant al cas de les centrals hidroelèctriques de regulació. Es construeixen embassaments d’aigua prop de la costa que, pel fet d’estar a més altura, s’omplin d’aigua en la plenamar. Quan cal, s'amolla un cabal de l’aigua emmagatzemada i es converteix l’energia potencial gravitatòria d’esta massa d’aigua en energia cinètica, que mou les turbines acoblades als generadors.

L’energia mareomotriu és una energia neta, ja que no es produeixen emissions directes de gasos d’efecte hivernacle durant el procés de generació d’electricitat. A més, atés que les marees són previsibles i es produeixen cíclicament, tenim una font d’energia constant i consistent, a diferència d’altres energies renovables que depenen de les condicions meteorològiques. També s’ha demostrat en algunes instal·lacions la durabilitat, com la central de Rance, a França, inaugurada el 1966. Mantenint l'eficiència, actualment abasteix 130.000 vivendes de la Bretanya.

Malgrat estos avantatges, la construcció inicial presenta un cost elevat i un fort impacte ambiental per la ubicació d’aquestes centrals. Poden alterar enormement l’estat habitual del mar i els seus hàbitats en determinades zones, així com produir corriments del llit marí i alterar la salinitat de l'aigua.

A Espanya, l’única central activa d’aquestes característiques s’ubica a la localitat de Mutriku, Guipúscoa.

Malgrat el potencial, l’energia mareomotriu encara no s’ha explotat del tot. No obstant això, les investigacions continuen i s’espera que en un futur pròxim, esta font d’energia contribuïsca significativament a reduir la nostra dependència dels combustibles fòssils i a lluitar contra el canvi climàtic.