Manuel Iranzo Benedito, un meteoròleg valencià pioner

Manuel Iranzo Benedito (1867-1921) va nàixer a València en una família de llarga tradició política que formava part dels terratinents i comerciants de les comarques vitivinícoles de l'interior valencià. 

Des de ben jove mostrà una clara inclinació cap a la meteorologia. Adquirí una sòlida formació estudiant les publicacions dels principals autors de la incipient disciplina i el 1889, amb 22 anys, publicà Ensayos de Meteorología dinámica con relación a la Península Ibérica que contenia un complet estudi climàtic de la Península i incidia en les particularitats de la vessant mediterrània. En aquesta obra ja mostrava interés per sistematitzar les situacions que eren responsables de les pluges torrencials que es registraven periòdicament a l'est peninsular.

Manuel Iranzo desenvolupà la seua carrera política paral·lelament a les activitats meteorològiques. El març de 1893 fou elegit diputat del partit liberal pel districte d'Albaida, acta que li seria renovada fins al 1910. Passà a presidir la Federación Agraria de Levante, que aglutinava nombrosos propietaris rurals, llauradors i sindicats agrícoles en defensa dels interessos agraris comuns. 

Com a president de la Federación Agraria de Levante (FAL) creà un Servei Meteorològic, que començà a elaborar prediccions pròpies l'1 de gener de 1911 i que pretenia innovar les pràctiques agràries mitjançant l'agrometeorologia. Així mateix, Iranzo s'involucrà personalment en la creació d'una xarxa d'observatoris meteorològics, alguns dels quals continuen operatius hui.

Butlletí pluviomètric de Vilafranca (Alt Maestrat) d'octubre de 1921, observatori integrat a la xarxa de la FAL / Delegació de l'AEMET de València

La xarxa valenciana del Servei es beneficià de l'experiència de la xarxa catalana d'estacions meteorològiques, impulsada per Eduard Fontserè, i del Servei de Meteorologia Agrícola francés, que tenia l'ambició d'alertar els llauradors d'episodis meteorològics catastròfics. Iranzo, personalment, s'encarregà d'instruir diversos membres de la FAL en el maneig dels observatoris i en el procés de les dades i mobilitzà amics i coneguts perquè instal·laren a les seues propietats o poblacions observatoris pluviomètrics. La xarxa s'engegà el 1911 amb la fundació del Servei, amb 31 estacions: 10 pertanyien a la segona División Hidrológicoforestal, 8 es trobaven en diferents convents franciscans i les altres 13 foren instal·lades en cases d'amics o coneguts d'Iranzo. El 1916 la xarxa havia experimentat un gran creixement, amb 210 estacions, i amb noves incorporacions repartides arreu del territori valencià, sud de Tarrragona, Albacete, Múrcia, Conca i Terol. El 1921 la xarxa arribà a disposar de 241 observatoris, el màxim nombre assolit al llarg de la seua existència.

Aquesta Xarxa Pluviomètrica Regional, com s'anomenà, permeté estudiar de manera rigorosa el règim pluviomètric. Pere Gimeno Gil, que s'incorporà al Servicio el 1914 publicà una sèrie de monografies que establiren les zones de màxima pluviometria, com ara les comarques litorals del sud de València i nord d'Alacant, i apuntaren la importància de les precipitacions de Conca i Terol per al territori valencià, ja que les capçaleres del Xúquer i el Cabriol alimenten els regadius valencians. 

El desenvolupament del telègraf suposà una revolució en la pràctica dels meteoròlegs, ja que disposaren d'un sistema de transmissió immediata de les dades. Al mateix temps, físics i meteoròlegs s'adonaren de la importància dels moviments de les masses d'aire en la predicció del temps. Juntament amb el canvi en la tecnologia de les comunicacions, la concepció que es tenia de l'atmosfera deixà de ser estàtica i passà a considerar-se dinàmica. 

Primer mapa del Servicio de la Federación Agraria de Levante, 1 de gener de 1911. Anàlisi i temps probable  Mapa del Servicio Meteorológico del temporal de llevant de l'1 de febrer de 1911 / 

Delegació de l'AEMET de València.

Als Ensayos, Iranzo fa una anàlisi descriptiva i estadística de les precipitacions, n'assenyala l'estacionalitat i destaca el règim de vent de llevant i gregal en els episodis de fortes pluges. Però el seu interés principal és l'anàlisi de les situacions sinòptiques que produeixen els forts aiguats al país i ja estableix una primera classificació segons la posició de la borrasca en superfície. 

El Servicio Meteorológico de Levante començà a funcionar el gener de 1911 al domicili particular d'Iranzo, al carrer de Quart de València, gràcies a la Reial Ordre de 10 de desembre de 1910 que li concedia l'autorització per a iniciar les activitats i li atorgava una franquícia telegràfica que permetia rebre el telegrama diari de l'Observatorio Central de Madrid amb les observacions recollides a la Península i als països veïns. Es representaven les dades en un mapa que adjuntava la previsió per a l'est peninsular per a les 12 o 24 hores posteriors. Se'n feien còpies i es remetien a les entitats associades a la FAL, als diaris de la vesprada i de l'endemà i a ajuntaments i la diputació. Dos mapes més eren exposats al públic a les places de Caixers i de Santa Caterina.

Iranzo ideà el Cuadro de categorías o regímenes-tipo del tiempo de levante, que establia les situacions meteorològiques característiques de la zona. Va estudiar milers de butlletins i informes meteorològics diaris de l'Instituto Central i del Bureau Central Météorologique, per tractar de trobar models o patrons que permeteren classificar les situacions sinòptiques i facilitar-ne la predicció. Se'n publicaren i distribuïren gratuïtament 5.000 exemplars, amb la intenció que la predicció meteorològica estiguera a l'abast de tot el món.

En la figura es troben dos tipus de temps de la categoria marítima (M), que es caracteritza per un centre d'altes pressions situat a l'Europa Central o a la Gran Bretanya, i per una zona depressionària al Marroc o Algèria que dóna un flux de procedència marítima a la façana mediterrània peninsular. En el tipus M, el temps és humit i les pluges poden ser intenses i persistents, amb baixes temperatures i neu a l'hivern en cotes baixes. Iranzo és un vertader precursor a l'hora d'assenyalar la importància de la ubicació exacta de la borrasca mediterrània en una situació de llevant per tal de determinar la intensitat, persistència i distribució de les pluges.

Pertorbació susceptible de generar pluges intenses, tipus M-3 del Cuadro de categorías o regímenes-tipo del tiempo de levante de Manuel Iranzo

Un exemple destacat de la tasca desenvolupada pel Servicio és la previsió del temporal de l'1 de febrer de 1911 que causà centenars de morts i nombroses destrosses a la costa catalana i valenciana. La gestació al golf de Cadis d'una profunda borrasca, reforçà en poques hores la circulació de l'est a la costa mediterrània peninsular. Iranzo escriu que "merced a la disposición atmosférica se ha instalado un violentísimo temporal del NE" i que cal esperar pluges generalitzades i abundants.

El Servicio Meteorológico i el seu director reberen un progressiu reconeixement amb la participació d'Iranzo en diversos congressos internacionals i nacionals sobre meteorologia, i el Servicio publicà diversos articles de contingut meteorològic i climàtic. 

Els butlletins de predicció es publicaren amb continuïtat tot i que l'inici de la Primera Guerra Mundial posà en perill el servei de predicció, en quedar suspesa la col·laboració internacional i l'arribada de dades que permetien confeccionar els mapes d'anàlisi. 

Cap al 1921 l'activitat en el Servei havia disminuït considerablement. Creixeren la desídia i la pèrdua d'interés en la recollida de dades, fenomen del qual no se salvà la xarxa espanyola. Però el colp més dur per al Servei vingué amb les morts sobtades, en només una setmana, de Manuel Iranzo i Pere Gimeno, fundador i principal col·laborador. 

Respecte a la xarxa pluviomètrica, alguns dels observadors han continuat funcionant fins a hui i tot i que el sistema de les xarxes d'estacions convencionals sembla en declivi, l'afició a la meteorologia ha proliferat a través d'internet amb les xarxes d'estacions automàtiques, d'una qualitat molt semblant a la professional, especialment pel que fa a dades de pluja, que són subministrades en temps real. Coincidint amb el centenari de l'inici del Servei Meteorològic es fundà l'Associació Valenciana d'Aficionats a la Meteorologia (AVAMET), que prenia el testimoni dels primers col·laboradors que fa cent anys començaren un treball inestimable sense el qual no seria possible el treball dels professionals de la meteorologia.