El Mediterrani, cap a un clima més extrem

El dia 11 es va celebrar una jornada important a l’edifici del Rectorat de la Universitat de València. L’objectiu era clar: posar en comú entre experts, mitjans de comunicació, aficionats a la meteorologia i societat la problemàtica que suposarà el canvi que pot experimentar el clima a causa de l’escalfament del Mediterrani.

La jornada, que tenia el títol de “Fenòmens meteorològics extrems al Mediterrani”, tenia en el programa ponents de primera plana, entre els quals es trobaven Agustí Jansà (meteoròleg i ex-delegat territorial d’Aemet de les Illes Balears), José Ángel Núñez (cap de climatologia del centre territorial d’Aemet Comunitat Valenciana i mànager del compte de twitter ) i Javier Martín-Vide (catedràtic de Geografia Física a la UB, especialista en climatologia).

De totes les ponències es van extraure una sèrie de punts en comú, els quals s’han de tenir presents per a poder actuar amb major efectivitat en vista al possible augment dels efectes meteorològics extrems a la façana mediterrània. Aquestes són les principals evidències:

1. Està disminuint la ciclogènesi al golf de Gènova (literalment, ‘la gènesi d'un cicló’); per contra, pareix que al Mar d’Alborán es manté el mateix nombre de baixes pressions.

2. L’estiu s’està expandint, comença ara 9 dies abans i acaba 5 dies després del que ho feia la dècada dels 60. L’estació càlida ha guanyat un total de 14 dies, cosa que ha provocat l’augment de la temperatura mitjana estival fins a 1,2 ºC.

3. Augment de les nits “Tòrrides”, és a dir, amb temperatures mínimes superiors als 25 ºC.

4. Incertesa quant a la distribució temporal de precipitacions intenses. Sembla que amb l’augment de la temperatura de la mar, es poden donar fenòmens meteorològics extrems en qualsevol època de l’any, i això incrementa el risc en la població.

5. Els estudis indiquen que els episodis torrencials quedaran més restringits a zones litorals, i això augmenta la diferència de precipitació entre les zones costaneres i l’interior.

6. La temperatura del Mediterrani ha augmentat 1,35 ºC des de 1981, i com a conseqüència directa s’ha incrementat el nivell de pH, cosa que pot influir directament en la flora marina. 

7. El nivell del Mediterrani ha augmentat 6 cm els últims 20 anys.

8. S’observa un augment de les ratxes seques, és a dir, de dies consecutius sense precipitació, interrompudes per episodis d’acusada torrencialitat.

9. Aparició de més fenòmens associats a masses d’aire subtropicals, com poden ser els Medicanes, unes depressions típicament mediterrànies amb característiques compartides amb els ciclons tropicals.

La jornada, per tant, va servir perquè tota la comunitat meteorològica s’unisca per tal de minimitzar les conseqüències dels efectes del canvi climàtic, en especial a la façana mediterrània, on pareix que seran més extrems.