Una dita adaptada a la geografia
Alguns refranys i frases fetes poden patir variacions, segons la toponímia regional
Cada comarca té les seues muntanyes. Si els habitants de la Marina Alta miren al Montgó com a un dels símbols de la seua geografia, el mateix succeeix amb el Mondúver a la Safor o el Montí a Onda, a la Plana Baixa. La Comunitat Valenciana té un important nombre de topònims que no només donen forma a la geografia, sinó també al recital de dites i refranys de la nostra llengua.
Una d’aquestes dites té relació amb un dels núvols que podem observar a les muntanyes, el capell. És fàcil de reconéixer-lo visualment, s’aprecia un núvol que s’adapta a la forma del cim de la muntanya i dona la sensació, per la forma, de semblar-se a un barret.
Com es forma un capell?
Quan una massa d’aire prové de la mar arriba més carregada d’humitat. A la Comunitat Valenciana, els vents de llevant transporten aquestes masses d’aire fins a les muntanyes. En aquests punts, queden obligades a ascendir, disminuint la temperatura i produint la condensació del vapor d’aigua que contenen. Aquest procés, junt amb l’orografia de la muntanya, dona aquesta forma tan particular al núvol, que es desplaça i cavalca damunt del cim com si fora un capell.
Algunes situacions meteorològiques caracteritzades per l’elevada humitat i la formació d’alguns núvols baixos són símptoma de temps inestable, raó per la qual l’observació d’aquests núvols pot ser indicatiu de pluja o mal oratge. Les dites locals prenen consideració d’aquest fenomen meteorològic: "Quan el Benicadell té capell, pica espart i fes cordell", una manera popular de predir i advertir del mal oratge.
Diverses versions de la mateixa dita
I és que la singular geografia valenciana, amb nombroses muntanyes i serres, fan que la dita siga àmpliament coneguda a través de les diverses comarques, només canviant el nom del topònim de la muntanya de referència o, en alguns casos, afegint xicotetes variacions.