Pluges històriques: més de 1.000 l/m² a Barx i la Vall d'Ebo

No és notícia dir que tenim un clima d’extrems, i el mes que estem acabant n’és un exemple. Les últimes setmanes hem patit una situació que serà recordada, amb registres excepcionals de precipitació. I tot, després d’un hivern extremadament sec.

A principis de març un gran anticicló de bloqueig, batejat com a Peter, es va posicionar entre Escandinàvia i el centre d’Europa. Aquest fet ha obligat que les borrasques atlàntiques circulen més al sud del que és habitual. El flux de vent humit des de la mar i la persistència de la situació durant diverses setmanes ens ha deixat uns registres de rècord: en algunes comarques ha plogut en pocs dies el que plou, de mitjana, en tot un any.

Si ens fixem en la distribució dels valors de precipitació, podem observar que pràcticament en tot el territori s’han superat els 100 l/m² i trobem punts per damunt de 500 l/m² en comarques com la Plana Baixa, la Foia de Bunyol, la Canal de Navarrés, la Ribera Alta, la Costera, la Vall d’Albaida, la Safor, la Marina Alta, la Marina Baixa, el Comtat i l’Alcoià.

Els màxims pluviomètrics s’han registrat en zones muntanyoses afavorides pel flux del vent de llevant i de gregal, els predominants les últimes setmanes. És precisament a les zones de muntanya on les precipitacions han sigut més abundants i també més persistents. Mentrestant, a la línia de la costa les pluges han sigut més intermitents i han acumulat entre 100 i 250 l/m².

Una altra xifra que ens deixa el mes de març és el rècord de precipitació diària a les comarques de Castelló: es va registrar el dia 21, amb 373 l/m² a l’observatori d’Eslida (Plana Baixa), una estació que forma part de la xarxa de l’Associació Valenciana de Meteorologia (Avamet). A més, el dia 4 es van registrar 132,3 l/m² a l’observatori de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) de l’aeroport d’Alacant-Elx, rècord de precipitació diària el mes de març, amb dades des del 1967. També es va assolir el rècord de pluja horària de l’observatori, amb 101 l/m² en seixanta minuts.

Per a posar en context els registres de pluja que ha caigut el mes de març els comparem amb la mitjana pluviomètrica d’alguns municipis abundants en pluja:

• A la Vall d’Ebo (1.069 l/m²) ha plogut més del que plou a la Corunya de mitjana en tot un any (1.014 l/m²)
• A Eslida (702 l/m²) ha plogut més del que plou a Pamplona de mitjana en tot un any (674 l/m²)
• A Ontinyent (655 l/m²) ha plogut més del que plou a Londres de mitjana en tot un any (615 l/m²)

Els últims dies de març tindrem encara molts núvols i algunes pluges, però no seran tan abundants com les de les últimes setmanes. Amb aquestes últimes pluges acabarem un mes que passarà a la història de la meteorologia valenciana: d’acord amb l’Agència Estatal de Meteorologia, març del 2022 ha acumulat una precipitació mitjana al conjunt del territori de 255,4 l/m². Supera així altres mesos tan plujosos com octubre del 2000 (235 l/m²) i octubre del 1957 (229 l/m²).

Si ens fixem en les dades per comarques, ha sigut un mes amb valors excepcionals de precipitació a les comarques del centre i del sud, però no tant a les del nord, on altres mesos de les últimes dècades havien sigut més plujosos. En molts observatoris març del 2022 serà el març més plujós des que hi ha dades i fins i tot el mes més plujós de tot l’any.

Tenim un clima d’extrems. I valencianes i valencians recordem els grans episodis de pluges que més ens han marcat les últimes dècades: entre altres, podem citar la Riuada de València (octubre del 1957), la Pantanada de Tous (octubre del 1982), el gran diluvi de la Safor (novembre del 1987), les inundacions d’Alacant (setembre del 1997) i les inundacions a les comarques de Castelló (octubre del 2000). En l’altre extrem trobem sequeres llargues, com les que vam patir a mitjan anys huitanta en algunes comarques.

Si ens centrem en els grans episodis de precipitacions dels últims anys, cal fer menció especial a la DANA de setembre del 2019, que es va acarnissar amb comarques com el Baix Segura i la Vall d’Albaida. Però trobem, també, diverses situacions entre l’hivern i la primavera que han deixat acumulacions superiors a 500 l/m²: les pluges de març del 2015 (fins a 531 l/m² a Catí), desembre del 2016 (830 l/m² a l’Orxa), gener del 2017 (557 l/m² a Castell de Castells) i la borrasca Gloria, de gener del 2020 (823 l/m² a Benissili).

Alguns climatòlegs parlen d’una desestacionalització dels temporals: les dècades anteriors la majoria dels grans temporals es donaven a la tardor i no era tan habitual tindre grans temporals en altres moments de l’any. Però els últims anys estem tenint temporals importants també a l’hivern i a la primavera: no tenen la torrencialitat que tenen les pluges de la tardor, però són episodis més llargs, amb pluges generalment entre dèbils i moderades i habitualment amb un marcat efecte orogràfic en la distribució de les precipitacions.

Estudiar l’evolució del clima ens permetrà saber si aquestes tendències es consolidaran els pròxims anys i dècades o si, en canvi, és un canvi puntual i els pròxims anys tornarem a tindre un patró de precipitacions com el que teníem abans. En qualsevol cas, per a saber-ho necessitarem dades meteorològiques de qualitat, com les que ens donen precisament els dos observatoris que han superat els 1.000 l/m² aquest mes de març. I és que és tan important que l'instrumental siga de qualitat com que estiga ben instal·lat perquè les mesures siguen vàlides, com és el cas.

La Vall d’Ebo va ser la primera estació meteorològica instal·lada per l'Avamet l’any 2012, i és una de les localitats més plujoses de la Marina Alta. L’observatori de la Drova, a Barx, està gestionat per Jordi Donet i col·labora tant amb l'Aemet com amb l'Avamet.