Un 2020 excepcional

Recordeu l’últim dia de cel totalment ras? Queda tan lluny en el temps que molts ja no el teniu present. La memòria no falla i les dades ho corroboren: vivim un període excepcional pel que fa a pluges i a la falta d’hores de sol. De fet, l’Aemet ha qualificat aquest primer trimestre de l’any com el més plujós des que es tenen registres.

En els últims tres mesos ha plogut de mitjana 315,2 l/m², que és 2,7 vegades la quantitat normal. Com sempre, l’estadística amaga realitats diferents i vam tindre un gener humit, un febrer càlid i sec i un març amb dues cares. Podeu consultar més dades en aquest enllaç.

Però això no s’acaba aquí. De fet, i sempre segons dades d’Aemet, els últims 12 mesos també es poden qualificar de molt plujosos. Si agafem la precipitació mitjana en tot el territori valencià, ha plogut un 60% més que de normal.

Destaquen, i molt, els acumulats al sud del golf de València, amb quantitats superiors als 1.500 l/m². Potser ens perdrem amb tantes xifres. És millor, per tant, posar-les en perspectiva i comparar-les amb les zones d'Espanya on plou més. I els 2.030 l/m² arreplegats a Barx, a la Safor, els últims 12 mesos no tenen res a envejar amb les quantitats que, de mitjana, reben les zones més plujoses d’Espanya. Per cert, sempre hi ha hagut certa controvèrsia pel que fa al lloc on més plou, però s’ha arribat a un consens i s’ha conclòs que és la zona nord de Navarra. Encara que també tenim màxims pluviomètrics entre les províncies de Pontevedra i la Corunya, a la cara sud del sistema Central o a Grazalema, a Cadis, zones molt afavorides per l’entrada de vents humits de sud-oest i que, en trobar-se amb la barrera de muntanyes, descarreguen autèntics diluvis d’aigua. El mateix fenomen que tenim ací amb el gregal i les muntanyes del sud del golf de València.

Poca insolació

Tot aquest superàvit pluviomètric, amb l’abundància de dies ennuvolats, ens deixa també un altre rècord: les poques hores de sol que hem tingut. Sembla que el sol i les temperatures suaus estiguen confinades al centre i nord del continent europeu, mentre que ací el nostre clima s’haja tornat més atlàntic. De fet, si agafem les dades que una vegada més proporciona Aemet, des del 16 de març al 19 d’abril, la ciutat de València ha tingut 113 hores menys de sol del que és normal.

Això és normal?

Són molts els que es pregunten si aquesta excepcionalitat meteorològica té relació amb el descens de l’activitat econòmica. No és això ni de bon tros. L’explicació ve donada per la persistència d’un bloqueig atmosfèric al nord d’Europa. La presència d’un anticicló molt potent en latituds superiors a la nostra provoca que les borrasques es desvien cap a nosaltres i ens deixen un oratge més humit al que estem acostumats. Fins i tot, aquest anticicló s’ha guanyat un nom, Odlio, això sí, amb un pagament previ de 300 euros.

Els bloquejos anticiclònics són relativament habituals i, de fet, gràcies a ells ens arriben pluges. Però el d’enguany està resultant molt llarg. Podríem dir que l’atmosfera es reequilibra després d’un hivern prolífic en borrasques molt profundes que van deixar temporal rere temporal al nord d’Europa, mentre que a casa nostra un anticicló ens obsequiava amb un hivern sense fred. Sense oblidar, però, que en el context de calfament global que estem vivint, l’excepcionalitat climàtica és cada vegada més habitual.