“Et vull molt”: les primeres paraules d'Amparo després de recuperar la parla recuperada d'un càncer de llengua
Prou recuperada de la malaltia, ha volgut contar al programa 400 la seua experiència i també com l'associació Carena la va ajudar psicològicament
Amparo Ferrer va patir un càncer a la llengua i la radioteràpia va ser molt dura per a ella. Durant un any no va poder ni parlar ni menjar. Es va ficar en mans de l’associació Carena, que actualment treballa en diversos hospitals on ofereix serveis de suport psicològic gratuït. I li ha contat a Pere Aznar, el conductor del programa 400, com de recolzada es va sentir: “allí em deien una paraula i jo m’agafava a eixa paraula i lluitava. Per exemple, em deien la paraula acceptació. I tot el dia lluitava amb acceptació".
Les limitacions d’aquell any que va durar la radioteràpia eren molts grans. Durant aquells dies sols podia plorar o escriure en una pissarra. "En l’associació em deien que cada dia escriguera alguna cosa bona que em passara". I jo escrivia, per exemple, “he vist el sol —que no el podia prendre— i la seua calor m’ha agradat”.
"La família em va cuidar i aguantar molt"
També li ha contat a Pere Aznar que ella pensava que mai tornaria a ser com era abans. "A més a més, tenia ganes de pegar a tot el món”. Pere Áznar li ha preguntat a Amparo si recordava la primera frase que va pronunciar quan va poder tornar a parlar i ella li ha dit mirant al cel: “Sí. Quan vaig poder parlar, tot el temps deia a les persones que havia tingut a prop que les volia molt, i anava dient, et vull, et vull, i els abraçava. És que la família em va cuidar i aguantar molt".
Durant l'entrevista, Amparo ha convençut a Pere de ballar amb ella, i Pere ha aprofitat ràpidament per a fer intercanvi de propostes. I l'ha convidat a ella a interpretar un monòleg. I durant el seu accidentat monòleg, Amparo ha parlat sense filtres ni pèls en la llengua, perquè com ella ha dit: “ja no en tinc, de pèls a la llengua, que la radioteràpia me’ls va cremar…”, fent somriure a tot el món.