L'inesperat gol de Barragán que va convertir Rafa Gorgues en ludòpata

El que pot començar amb una broma entre amics pot tindre conseqüències nefastes. És el que li va passar a Rafa Gogues. Com li ha contat a Pere Aznar en el programa de 400, tot va començar amb un partit del València CF i la broma va acabar amb una addicció a les apostes esportives. El jove ja parla en passat: “Fa huit anys que estic net i per a mi és una victòria". Rafa ha reconegut que el que més l'ha ajudat ha sigut la teràpia de grup: "T'adones que no estàs sol, que no eres l’únic que s’ha enganyat". 

Tot va començar amb un partit del València

Quan Pere Aznar li pregunta com va començar tot, Rafa conta que va ser durant un partit del València contra el Ludogorets. Va sobrar un euro del sopar i els amics van fer la broma d’apostar que Barragán marcava. I va resultar que el jugador va marcar l’únic gol de la seua carrera.

Com si fora una broma del destí, va decidir fer una segona aposta que també semblava difícil: “Va arribar la segona partida, el València havia de remuntar contra el Basilea, i em vaig jugar cinc euros que el València CF remuntava i que Alcácer en marcava tres. I per a la meua sorpresa, tot va ocórrer. Això em va fer creure que podia guanyar molts diners. Pensava que controlava molt d’esports, que era el puto amo... em vaig arribar a creure que podia viure d’això. I ahí va començar tot…”. 

Va arribar un dia en què Rafa es va jugar tot el que li quedava al banc a un set de tenis de taula de dos desconeguts. "I aquell mateix matí vaig pensar, fins i tot, en llevar-me d’enmig… Però de sobte vaig pensar en ma mare, que havia patit molts avortaments abans de tindre’m, i tot per tal de tindre’m… I vaig anar corrent a demanar ajuda. I des d’aquell dia jo tinc dos aniversaris”, ha explicat a un emocionat Pere Aznar.

“La meua addicció va durar un període curt, uns huit o nou mesos, però va ser molt intensa”. Uns mesos que Rafa ha contat que van ser com una muntanya russa. "Si guanyes penses que eres molt bo, si perds, esperes a tornar a guanyar… Arriba un moment que quan guanyes, ja ni t’alegres". En un moment de la conversa ha confessat a Pere que no sap com serà la síndrome d'abstinència d’altres addiccions, però que a ell li passava que si estava una hora o dos sense jugar li faltava l’aire, al que Pere Aznar —que recentment va fer pública la seua addicció a l’alcohol— també ha fet la seua particular confessió i li ha respost: “molt paregut”. 

Per a Rafa ha sigut l'experiència més difícil de la seua vida, però, tot i això, reconeix que no esborraria res del seu passat: "només si ha fet mal a algunes persones". Però pel que fa al procés viscut, reconeix que l’ha ajudat a créixer com a persona.