Carmen Pradas, afectada per esclerosi múltiple: “He viscut moltes vides i ací estic, contenta perquè hi ha coses pitjors”
Ella, junt amb altres persones que pateixen la malaltia, ha participat en el programa 400 dedicat a l’esclerosi múltiple i, a més a més, s'ha atrevit a fer un monòleg
Parlar amb Carmen, afectada per esclerosi des de molt jove, és parlar amb una persona que transmet pau i tranquil·litat. Estar amb ella és trobar-se amb la resignació des de la resiliència i la força. Carmen és un dels testimonis que ha participat en el programa 400, conduït per Pere Aznar, dedicat a l’esclerosi múltiple. Com ha explicat ella mateixa des de la seua cadira de rodes, els primers símptomes de la malaltia els va percebre quan tenia díhuit anys, però no va ser fins molts anys després, quan ja en tenia 27, quan li la van diagnosticar. “Al poquet de tindre la meua filla va començar a fallar-me la part dreta de la mà i també del peu. Em feien mal les cames. Els metges em van dir que podria ser pel part”.
En aquelles primeres etapes de la malaltia, ha explicat que també veia doble "i em van dir que seria alguna cosa de tipus nerviós". Per aquells anys també va patir paràlisi facial. Així que va decidir recórrer diversos hospitals buscant respostes. “Vaig anar a La Fe, al Clínic, fins i tot a la Clínica de Navarra. I va ser allà on em van indicar que podria tractar-se d’esclerosi. I quan va arribar la ressonància, al voltant del 1985, ja ho va confirmar”.
"Jo faig molt, no pare i no tinc fatiga"
Carmen transmet positivisme i alegria. “Jo faig moltes coses, no pare. I ara no em fa mal res, tampoc tinc fatiga com en altres moments”. Ella ara mira cap a totes les coses bones que l’envolten: “Tinc una filla preciosa, dos nets preciosos”. Ha explicat que es troba en cadira de rodes des de l’any 2000. “Primer caminava amb crosses, més tard em movia amb un caminador, després anava amb una cadira de rodes que jo activava, perquè encara podia moure un poc la mà”.
Reconeix que la seua vida ha sigut “de pujades i baixades. He viscut moltes vides i ací estic, contenta perquè hi ha coses pitjors”. Carmen, que forma part de l'Associació de la Comunitat Valenciana d’Esclerosi Múltiple (Acvem), valenta com ella és, s’ha atrevit amb el repte que li ha llançat Pere Aznar. Dit i fet, ha pujat a l'escenari per a fer broma de la seua difícil situació. Abans de començar el monòleg i mentre es retirava les llàgrimes dels nervis i l’emoció li ha dit a Pere: “Mare meua, que figa soc”.
Ací pots veure el programa sencer amb el monòleg de Carmen Pradas
